APUNTS AL NATURAL

Contra les religions a l’escola

La cohesió social passa, precisament, per reconèixer la laïcitat com a principi de l'estat

GETTY
Escolta aquí l'article en àudio

1. Catequitzar. Ho he hagut de llegir dues vegades per creure-m’ho: la Generalitat crea un pla pilot en escoles públiques per impartir la matèria de religió islàmica. I tot això emparat en l’acord de cooperació entre l'estat espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya, que garanteix l'exercici del dret dels alumnes musulmans a rebre ensenyament religiós islàmic als centres educatius públics, impartit per professorat designat per aquesta comissió. ¿Tornem a les religions d’estat?

Tants anys intentant treure la religió catòlica de l’ensenyament públic i ara resulta que s'hi suma l’islam. El mite de l'estat laic s’evapora en uns temps en què els poders comunitaristes generen confrontació. Segons llegeixo a El País, el departament que dirigeix Josep Bargalló al·lega que “hi ha dos grans reptes que cal afrontar des de la gestió pública del fet religiós: la garantia dels drets de llibertat religiosa i el manteniment de la cohesió social”. Em semblen dos nobles objectius, però ¿per a això ha d’entrar l’islam a l'escola, o més aviat sortir-ne el catolicisme, que ha arribat a ser en aquest país el principal aparell ideològic d'estat i segueix pretenent tenir dret privilegiat d’accés a les consciències? 

Les religions han jugat un paper molt important en la construcció de la cultura i en la definició de les formes de comportament de les societats. I evidentment forma part de la formació de les persones tenir coneixement de les creences religioses, de la seva influència en el món, del seu paper en la configuració del present. Però això no es fa –com s’ha assumit amb el catolicisme– per la via de la formació en la fe i en la moral per part de persones triades per les mateixes religions, és a dir, per dir-ho a la manera de Kant, amb l’ús públic de la paraula privada, sinó amb assignatures d'història de les idees i creences o, directament, d’història de la religió, explicades per professionals de l’ensenyament i no per propagandistes de la fe.

La decisió del Govern sobre l'islam a l'escola expressa sobretot la confusió de l’esquerra davant de determinats problemes socials que la desborden

Les religions ja tenen prou instruments per explicar la doctrina a qui es vulguin dirigir perquè el dret de llibertat religiosa quedi perfectament garantit. Quaranta anys després de la dictadura encara no hem tret el catolicisme de les aules, i ara hi volen incorporar l’islam. Per què? De moment, ja no es podrà dir que era un privilegi de la catolicisme. ¿És això el que es busca? ¿I les altres religions, també tindran la porta d’entrada oberta? Quin guirigall. La cohesió social, precisament, passa per reconèixer la laïcitat com a principi de l'estat i com a garantia de l’acceptació de totes les religions sense distincions ni privilegis i amb la llei com a límit, com tothom. Precisament perquè l’estat és laic, la societat pot ser lliure, poblada per les més diverses doctrines i creences.

2. Educar. No dubto de la bona intenció de la idea del Govern. És evident que els musulmans són objecte de discriminació en molts àmbits de la vida i sovint se'ls converteix en cap de turc del malestar general i se'ls assenyala injustament per crims comesos en nom de la religió per persones que no tenen res a veure amb la immensa majoria d’ells. I que la feina de les institucions és atorgar-los el mateix respecte, els mateixos drets i oportunitats que als altres. I segur també que aquesta decisió expressa un debat del moment: el conflicte entre la defensa dels drets fonamentals i la dimensió social del comunitarisme. Però crec que sobretot expressa la confusió de l’esquerra davant de determinats problemes socials que la desborden i que sovint generen una certa dimensió paternalista: donem-los un cop mà, com si fossin invàlids, en lloc d’integrar-los com a subjectes polítics de ple dret. Joan Tardà ho ha dit prou clar: “La presència de la religió a l’escola és reaccionària i insulta la llibertat de consciència. El que s’ha d'impartir és cultura de les religions i educar en el respecte a la llibertat religiosa. El laïcisme està perdent terreny i això es pagarà car. Les esquerres han tirat la tovallola”. I, com diu Macron, "garantir el dret de creure i de no creure no és separable d’una llibertat d’expressió que porta fins a la blasfèmia”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF