Qui governa Espanya?
Qui governa Espanya? Després dels empresonaments del jutge Llarena, aquesta pregunta, que hauria de fer pujar els colors al formalment president Rajoy, esdevé central. És obvi que va ser el govern qui va iniciar el procés de judicialització del conflicte, amb la irresponsabilitat d’un president que ho subrogava tot als tribunals, amb les actuacions de la Fiscalia General de l’Estat i amb la negativa a afrontar políticament el problema. I és cert també que el PP escalfava des de feia molt temps (des de la reforma de l’Estatut) les baixes passions anticatalanes. Però quan qui exerceix la presidència no té autoritat ni projecte per afrontar situacions crítiques, el sistema institucional es transmuta. El centre del poder s’ha desplaçat de l’executiu al judicial. Així ha quedat consagrat des de la interlocutòria sobre la presó de Junqueras, reblat per la interlocutòria de divendres. Hi ha un problema català, però hi ha sobretot una crisi del sistema polític espanyol. Fa uns mesos Rajoy, amb un lapsus significatiu, es va preguntar qui governava a Catalunya. Doncs ara s’hauria de fer la mateixa pregunta sobre Espanya. I potser prendria consciència del seu fracàs.
La dialèctica política ja no és entre el constitucionalisme i el sobiranisme sinó entre Llarena i l’independentisme. És possible que Rajoy visqui en la fantasia d’arrasar l’independentisme, com si la lliçó del 21-D no li servís de res. Però ell, que és el primer que té l’obligació de buscar una sortida democràtica i negociada, té el règim fet un desgavell. El poder judicial en té les regnes. La justícia es fa interpretativa. Tots els fantasmes de l’Espanya eterna reapareixen. I el govern cada cop està més desaparegut del món.
Mentre el delicte de rebel·lió, contra tota evidència, sigui a les interlocutòries, l’entesa serà impossible. Però la política està de vacances. I ara ens hem d’entretenir amb la peregrina distinció entre “violència” i “actuar violentament” amb què el jutge reconeix la debilitat de l’acusació. La jurisprudència diu que violència vol dir ús de la força de caràcter físic. I no hi ha manera de concretar-la. I l’esquerra espanyola s’ho mira i calla. Tots per la via de l’autoritarisme postdemocràtic.
