El declivi de Rajoy
“La democràcia es defensa quan l’ataquen. Aquesta lliçó ha de quedar per al futur”, ha dit Rajoy. ¿La democràcia o l’Estat? La incapacitat del president de respondre de manera democràtica a la qüestió catalana ha fet que fossin altres institucions de l’Estat les que intervinguessin, forçant les costures de l’ordenament democràtic.
Els efectes del Procés sobre la política espanyola són evidents: desplaçament a la dreta, amb lluita fratricida entre PP i Cs; mobilització incondicional del poder mediàtic en defensa de la unitat de la pàtria; paralització de la vida parlamentària; invisibilitat dels partits d’esquerres, que per primera vegada poden no ser els beneficiaris del desgast del PP, i una insòlita aparició, a primera línia de front, del poder judicial, convertit en pilar principal d’un procés de transsubstanciació del règim.
En aquest marc crida molt l’atenció que el Procés hagi estat la catapulta de Cs com a recanvi de la dreta. ¿És el miratge d’un partit molt mimat pel món periodístic i l’establishment econòmic o és una possibilitat real? El PP domina les claus del poder i té una implantació territorial important. Cs no té passat, encara no li han sortit les taques i gaudeix de la impunitat de no tenir responsabilitats de poder, però la seva solidesa és una incògnita. Tanmateix, crec que hi ha dos vectors convergents que fan la decadència del PP difícil d’aturar.
Primer: sota el govern de Rajoy l’independentisme ha assolit nivells mai imaginats, fins a fer trontollar l’estabilitat del règim sense que el president fos capaç de donar-hi una resposta democràtica que evités el xoc. Una càrrega que pesarà sempre sobre les espatlles de Rajoy. Segon: la corrupció sistèmica del PP no ha parat d’aflorar i, per molt que semblés que el Procés la indultava, continua aquí i continuarà, sense que Rajoy hagi assumit mai les responsabilitats exigibles. La resultant d’aquestes dues forces és un afebliment constant de l’organisme PP. I més quan la dreta té una alternativa en la qual confiar sense por. Cs està desbordant el PP en radicalitat nacional-conservadora. Que és el signe del temps.
