Oportunismes
Les situacions tràgiques aporten gravetat a la política i la condicionen, però cap discurs s’escapa del càlcul partidista. El que governa té un objectiu: romandre al poder. I la filosofia espontània de l’oposició és: surt tu que m’hi poso jo i ho faré millor. És estructural.
Sánchez ha demostrat capacitat de resistència. Però té un dèficit important de comunicació. És molt pla. Les paraules més gruixudes li surten sempre estovades. I es perd en inacabables compareixences més pròpies d’un secretari d’estat que d’un president. Les apel·lacions a la unitat, la insistència infantil en el fet que el virus no hi entén de territoris ni ideologies, o l’irresponsable discurs de la guerra no troben l’acompanyament d’allò que marca la diferència: l’autoritat del que transmet confiança i seguretat.
Es diu que les situacions d’emergència afavoreixen el que mana: té tota la visibilitat, l’escena pública queda acaparada per un sol tema, la por amansa la ciutadania. Sánchez es va veure davant el somni de tot polític: tenir el país al darrere i l’oposició silenciada per temor a semblar oportunista. I es va deixar endur pel deliri més comú dels governants: l’apologia de la unitat, que sempre és una ficció i acaba apel·lant a la gent a agenollar-se davant déus o pàtries. Apostant per la recentralització, va perdre l’oportunitat de mobilitzar el país cap a la cooperació, treballant en complicitat amb les diferents institucions. I es va obrir així una via d’irritació que ha tingut manifestacions d’un avantatgisme abjecte, especulant vergonyosament amb els morts (nosaltres ho hauríem fet millor), però que es podia haver evitat si Sánchez hagués estat conseqüent amb l’esperit de diàleg que proclamava abans de l’epidèmia.
El personal s’ha retratat: Pablo Casado ja se situa en el dia després, atacant la incompetència del govern; i els sectors més irredempts de l’independentisme aixequen el cap, utilitzant l’epidèmia per reforçar el “nosaltres sols”. Tanmateix paga la pena recordar la lliçó de l’11-M. Aznar va intentar adaptar l’atemptat islamista d’Atocha als seus interessos atribuint-lo a ETA. El seu partit en 24 hores va passar d’una victòria a les enquestes a la derrota electoral. Compte amb els oportunismes.
