08/07/2017

Salvar Occident

2 min

Trump ha vingut a Europa a convocar-nos a la defensa d’Occident, una civilització que segons ell està amenaçada. És una música que sona i no per bé. Va ser argument recurrent del feixisme. I aquí vam tenir un règim dictatorial, amb un cabdill, Franco, anomenat “el centinela de Occidente ”, ocurrència de l’inefable Luis de Galinsoga. És cert que el liberalisme ha fet seva la consigna en el combat contra el terrorisme jihadista amb inquietant autocomplaença: som una civilització superior a les altres. Però tots sabem les conseqüències nefastes de la pretensió de transferir a punta de pistola uns kits de maquillatge democràtic a aquests mons considerats inferiors, com la Guerra de l’Iraq, que va deixar el Pròxim Orient cap per avall.

Trump ha començat la visita pels amics, el govern de Varsòvia, per deixar clara la seva capacitat d’enredar en cas que Merkel, Macron i companyia es decidissin a marcar distàncies i construir una política internacional i de defensa pròpies. La FAES ha publicat un article d’un investigador cubà de Miami que marca el camí. José Azel diu que la política exterior de Trump és “un realisme amb principis” i elogia el seu enfocament “intel·ligent, mesurat i pràctic”. Trump sap perfectament on té els amics disposats a donar un cop de mà, és a dir, a fer de quinta columna europea. Entrant pel sud sempre hi trobarà el PP.

Però el retorn dels EUA a la doctrina de l’interès nacional per sobre de tot dona a Europa l’oportunitat de fer-se gran. D’emancipar-se, construir una força i una veu compartides per adquirir l’autoritat que ara no té i exercir de potència pacificadora, malgrat els boicots que intentaran els escolanets de Trump. La circumstància ho requereix.

Tanmateix, l’esdeveniment mediàtic d’aquesta visita ha estat la trobada Trump-Putin. M’ha fet recordar una idea de Richard Koselleck, a Futur passat : la revolució pacífica de 1989 va posar fi al cicle revolucionari com si es tractés de confirmar l’ús llatí de la paraula: “Una volta que retorna al punt de partida del moviment”. Europa, no badis.

stats