Rescat
L'execució del pressupost de l'Estat va malament tant pel que fa als ingressos com a la despesa. Hi ha molt poca confiança que es puguin complir els objectius de dèficit. La sortida de capitals és un riu que no baixa de cabal i la fuga de dipòsits continua. Els pronòstics de caiguda del PIB auguren una realitat de l'economia pitjor que la que diu el govern. Amb el consum interior deprimit, sense crèdit i sense inversió pública, l'exportació queda com a única via de salvació. Amb aquest panorama Rajoy segueix dubtant sobre si demana o no el rescat, entre altres coses perquè Angela Merkel, especialista a portar els pecadors al límit del precipici perquè vegin l'infern que mereixen, no li posa cap pressa. I li cau una allau de veus que exigeixen que deixi de fugir d'estudi.
Banquers, empresaris, polítics, governs estrangers, economistes, mitjans de comunicació: tots, potser amb l'excepció de Rubalcaba, inciten Rajoy a fer el pas. I li recorden que ja acumula nou mesos de retard i que si ho hagués plantejat al gener estaríem d'una altra manera. Tanmateix, hi ha una pregunta que incomoda els partidaris de demanar els diners ja: ¿el rescat millorarà l'economia real, la vida quotidiana dels ciutadans? Quan es formula aquesta qüestió tothom comença a mirar el sostre. L'única resposta que s'acaba sentint és: "Sense el rescat encara serà pitjor".
Explica Antón Costas que un estudiant li va dir: "La cohesió social es trenca quan no hi ha ni un bri d'esperança". Quan les coses es fan perquè "és el que s'ha de fer", perquè "no hi ha altra opció", perquè "no fer-ho seria pitjor", és impossible acreditar qualsevol il·lusió. Les polítiques d'austeritat no només estan arruïnant la societat sinó també la pròpia política. I després se sorprenen que tingui èxit un moviment social -la independència- que té la virtut de parlar de futur i d'apuntar cap a algun lloc, per imprecís que sigui. Sense l'ànim, la política és un cos inert. És això el que es busca? ¿Substituir-la per la simple administració de les coses? Per ara els resultats són fatals.
