18/07/2020

Recomanar

2 min

Recomanar: “Aconsellar particularment” (DIEC); “Aconsellar alguna cosa a algú pel seu propi bé” (DRAE). De les ordres passem a les recomanacions. En principi, s’hauria d’entendre com un pas endavant. De prendre decisions per nosaltres (ordre de confinament) a aconsellar-nos que evitem sortir de casa. Hi ha un tram, certament. Podríem entendre que ens retornen el dret a l’última paraula en tant que éssers lliures. Però la consellera Budó adverteix que és “una última oportunitat per evitar un salt en les mesures de contenció de tota la població”. És a dir, més que una recomanació és un ultimàtum. I em sembla preocupant, per la desconfiança que mostra amb la ciutadania, però també per la dificultat d’afrontar el problema des de la complexitat. No, a aquestes altures ja no val seguir dient que tot es fa per salvar vides i que la resta és secundari. La pandèmia ha matat milers de persones i ha provocat devastadors efectes econòmics. Seguir per la via de les mesures extremes és enfonsar encara més els sectors més afectats i arrossegar-ne d’altres cap a la caiguda. El govern català va caure en la temptació del “Nosaltres ho hauríem fet millor”. Ara se li ha girat en contra. I resulta “que els instruments són insuficients”, segons el conseller Buch. Qui és va carregar el sistema sanitari sota el mite de l’austeritat?

Durant un temps els governants s’han emparat en el discurs científic. Però, a diferència de les creences, la legitimitat de la ciència ve del fet que les seves veritats hi són per ser falsades (Popper). Les decisions polítiques són d’una altra naturalesa. Han de respondre en funció d’un cúmul de factors, no només el sanitari. I ara mateix les conseqüències econòmiques i socials de les polítiques restrictives poden fer que el remei sigui pitjor que la malaltia. No es pot condemnar milions de persones a la precarietat. S’equivoquen els que pensen que tornar de les recomanacions a les prohibicions els farà forts. Cal aprendre a conviure amb la pandèmia. I això no es fa per decret llei. Requereix autoritat i empatia per guanyar-se la complicitat social, més enllà de la por.

stats