Publicitat
Publicitat

APUNTS AL NATURAL

Qüestions de futur

1 . 1913/2013. El periodista Florian Illies està arrasant a les llibreries alemanyes amb 1913 , la crònica d'un any que els europeus van viure inconscients del cataclisme que els venia a sobre. Ara entrem al 2013 carregats de males sensacions per la impotència de la Unió Europea davant d'una crisi que està destruint el benestar d'una ciutadania ofegada econòmicament i angoixada per les incerteses i pel discurs de la por que emana dels governs. Aquests dies s'ha acomplert el ritual anual dels missatges presidencials de fi d'any. Té un punt d'indignant veure com els polítics, que entre ells utilitzen el llenguatge descarnat del poder i de les relaciones de força, es dirigeixen als ciutadans amb retòrica moralista i apel·lació permanent al sacrifici, l'esforç, la comprensió i la solidaritat. Tots ens han preparat per a un 2013 pitjor que el 2012.

La crisi ha revelat que Europa segueix regida per les relacions de forces entre estats i no per un interès general compartit. I que Alemanya torna a ser la més forta, la qual cosa no és mai una bona notícia. Els ciutadans ens estem convertint, com diu Paolo Flores d'Arcais, "en matèria i cera en mans d'altres". Si no volem que el 2013 sigui el preludi d'una altre cataclisme hauria de ser l'any de la reacció ciutadana, exigint de la política que la legalitat sigui el poder dels que no tenen poder i no una arma contra nosaltres.

L'any 2012 Catalunya ha fet una ruptura insòlita: ha posat formalment la seva secessió d'Espanya sobre la taula. Excepcionalment, un projecte polític ha ocupat el primer pla, recordant que no només d'economia viu l'home. Ara entrem en el 2013 amb música de frustració perquè alguns dels que es consideraven dipositaris del projecte tenen por de compartir-lo. Però en una cosa Catalunya va al davant: la política ha de ser capaç de recuperar protagonisme, de fer-se respectar i de plantar cara als altres poders. I això val per a tot el que està passant a Europa. Aquest 2013 o els ciutadans recuperen la paraula o la decadència d'Europa serà imparable.

2 . MEDITACIÓ POSTNADALENCA. " És Déu una bona idea en política?", pregunta la revista Philosophie Magazine. Sí, contesta l'assagista francès Jean-Claude Guillebaud, sense l'herència bíblica no hi hauria democràcia: "El monoteisme ha igualat els homes sota la mirada d'un Déu únic". No, replica el filòsof israelià Avishai Margalit, la religió no tolera el pacte, introdueix una asimetria entre creients i no creients impossible de superar. Escoltant aquests dies el cardenal Rouco Varela queden pocs dubtes que Margalit té raó. La democràcia és laica o no és. Deixar entrar Déu en els afers dels homes és donar via lliure a l'abús de poder.

3 . BROGGI. Recordo una frase que li vaig sentir dir al doctor Broggi: "L'única cosa bona que té ser vell és que no tens futur". Naturalment, per dir això s'ha de tenir capacitat d'acceptar esportivament que la vida s'acaba. Saber que no tens futur, allibera. Canvia la mirada sobre el món. En cert sentit, ja no és la teva guerra. Per tant, guanyes una certa distància que segurament et fa savi. En el cas de Broggi, ben segur. L'absència de futur alleuja de responsabilitats i et permet prescindir de les misèries i els entrebancs de les lluites quotidianes que tant absorbeixen quan un té la sensació que s'hi juga alguna cosa. Per a la persona humana que ha fet un llarg camí, que el futur desaparegui pot ser un alleujament. En canvi, una societat sense futur, prostrada davant d'un mur, és una societat angoixada i condemnada a entrar en decadència. Els homes passen, les societats han de continuar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF