RAONS

Paternalisme

Des de la fugida misteriosa del rei Joan Carles, que ha fet més borrosa encara la imatge de la Corona, una onada de paternalisme, liderada per Pedro Sánchez, ha caigut sobre Felip VI. Diaris i personalitats de l’espai ideològic que va de l’extrema dreta al PSOE es dediquen a elogiar la preparació, el caràcter modèlic, la rectitud de comportament i el sentit de responsabilitat del rei actual. Com si després de veure’s obligat a matar el pare, sorgís un pare col·lectiu per emparar-lo. Tanta adulació és indiciària que hi ha consciència de la fragilitat de la monarquia. I quan la protecció es porta a l’extrem de fer-se còmplices de la decisió de la casa reial, tan absurda com inadmissible, de mantenir en secret els desplaçaments del rei, l’única cosa certa és que la ferida està oberta.

Tot plegat és indici de dues coses. Primer, de la por a les reformes institucionals que ha caracteritzat la història del règim del 78, a risc que acabin fent necrosi. Una por que té molt a veure amb la plataforma de poders fàctics que el condiciona. I segon, de la debilitat de l’esquerra espanyola, incapaç de generar àmplies majories per la renovació i que fan que el PSOE, en el poder, claudiqui amb summa facilitat. Crida l’atenció la impunitat amb què Pedro Sánchez ha passat del 8 de juliol, en què, “pertorbat” per les notícies que venien de Suïssa, demanava una reforma de l’estatut del rei, especialment en matèria d’aforament i inviolabilitat, al moment actual, en què la Moncloa descarta qualsevol iniciativa, fins i tot les que no necessiten tocar la Constitució.

Certament, ara no hi ha consens per aconseguir-ho ni majoria per fer-ho. Però aquestes coses es treballen. I els problemes es resolen plantejant-los, no negant-los. Les crisis que s’acumulen marquen prioritats que deixen poc espai per a una reforma constitucional, que, per altra banda, és ineludible si la democràcia espanyola es vol fer gran. Però a aquesta onada paternalista li podria sortir el tret per la culata. I que fos la Corona el cap de turc segons la duresa dels efectes de l’episodi covid. Tanmateix, qui sap si tot plegat té una explicació més prosaica: Pedro Sánchez prepara l’aterratge cap a la dreta i l’adeu a Podem, potser sense ser conscient que ell en seria la primera víctima.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF