Publicitat
Publicitat

RAONS

Oportunitat

Entre Catalunya i el País Basc funciona la llei dels vasos comunicants. Quan Catalunya és protagonista a l'escena espanyola, el País Basc passa a segon pla, i quan el País Basc és notícia, és Catalunya la que queda amagada. ¿Qui s'hauria imaginat que el dia que Euskadi celebrés les seves primeres eleccions sense violència, amb l'esquerra abertzale com a segona força, tota l'atenció estaria centrada en Catalunya? Els dos territoris d'excepció en l'harmonia espanyola sempre han marcat distància entre ells. Quan Mas diu "estat propi", Urkullu diu "prioritat a la crisi", amb Bildu al clatell. Són dos països molt diferents. Per la violència, certament, que ha marcat el passat d'Euskadi i en condiciona el futur, fins al punt que la mateixa Bildu sap que ara ha de ser prudent. Però també per la composició social, per la dimensió i els vincles econòmics i culturals amb Espanya. La força del català defineix una singularitat que fa que el recel espanyol amb Catalunya sigui molt més gran.

Mentre tothom mira el procés tan ambiciós com incert que acaba d'iniciar Catalunya, Euskadi passa desapercebut. I tanmateix assistim als moments determinats per la desaparició d'ETA. La ciutadania l'havia amortitzat fa temps. Semblava que els governs que manessin quan es posés fi a la violència tindrien una bonificació electoral: ni a Zapatero ni a López els ha servit de res. Euskadi s'ha normalitzat electoralment i ETA busca excusa per anunciar que ho deixa definitivament. El govern espanyol diu que no té res a parlar amb l'organització terrorista. Potser no cal. Però la política és el sentit de l'oportunitat. És saber convertir una ocasió en realitat. I ara és el moment. Ara que Bildu està més amunt que mai, abans que comenci el desgast per la gestió i per la dificultat d'acomplir les promeses, és l'hora de segellar la fi del terror, que les urnes ja han anticipat. El govern espanyol pot moure's perquè l'oportunitat no s'escapi, amb el vent a favor i el focus concentrat en Catalunya. El temps d'ETA s'ha acabat. No és una deshonra ajudar-la a desarmar-se. Seria imperdonable que no es fes.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF