RAONS

Odi

Mai he acabat d’entendre per què els portaveus de Cs estan sempre enfadats, en posició de combat. ¿Creuen que aquesta actitud els aporta autoritat? ¿Els han dit que la política s’ha de fer des de la por? L’estil autoritari del PP, hereu en bona part de la fredor proverbial dels alts funcionaris de l’Estat, té més tradició. Però el model està en vies de radicalització en boca de Pablo Casado. La brega ha estat de sempre la forma d’estar en el món de la dreta espanyola -recordeu les campanyes de demolició de González i de Zapatero-, fins al punt que si féssim el rànquing de les veus més moderades del PP ens hauríem de remuntar a Herrero de Miñón, i podríem tenir la sorpresa que Fraga hi ocupés un lloc destacat, entre altres coses perquè si alguna cosa no tenia eren complexos.

Amb tot, reconec que el que més em xoca és com s’acarnissen Casado i Rivera, o Rivera i Casado, tanto monta, monta tanto, amb els presos independentistes. La fúria amb què demanen prohibir qualsevol indult, l’entusiasme amb què parlen de les acusacions, la tensió muscular quan diuen colpistes, fa feredat.

Les presons formen part del nostre paisatge, i ho trobem d’allò més normal. Però amb una mica de distància reconeixeríem que la seva existència i creixement -mai hi havia hagut tanta població penitenciària als països suposadament més avançats- indica que encara ens falta molt per arribar a una societat digna del nom de civilitzada. És molt bèstia prendre-li a una persona la llibertat -el do més preuat que té-, i que aquesta sigui l’única manera per resoldre les violacions de les regles pactades vol dir que encara estem bastant endarrerits. Que es pugui desitjar amb tant d’entusiasme i tanta fúria que persones amb les quals fins i tot s’ha compartit taula i hemicicle siguin a la presó per raons polítiques em resulta desconcertant. O és fruit d’un cinisme que em supera o d’un constructe ideològic d’odi que converteix l’enemic en monstre. Ni un gest de simpatia pels que no deixen de ser uns col·legues. No m’estranya l’obsessió que aquests personatges tenen amb els delictes d’odi. Acusar l’altre d’odi és la condició per poder odiar amb tota impunitat.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF