No ho demorin més
El premi dels ciutadans als partits independentistes el 21-D, la majoria absoluta, incorporava una exigència: recuperar les institucions. De fet, si l’independentisme no va dubtar a presentar-se a les eleccions, tot i suposar el reconeixement de l’aplicació del 155, era amb aquest fi. Els vots van alleugerir la desfeta del 27-O, en què el Procés s’havia estavellat contra l’Estat, i van evidenciar que l’independentisme no era tan fàcil de liquidar com pensaven a Madrid. El govern espanyol es va quedar amb un pam de nas.
Però des del 21-D l’independentisme no està a l’altura dels electors i la situació es deteriora. En lloc d’aprofitar el desconcert que els resultats van provocar a Madrid i controlar el govern, s’ha entrat en una batalla en què es creuen interessos personals i de partit, visions estratègiques diferents i resistència a abandonar les fantasies que ja van fer que a l’octubre no es frenés a temps. I el més desagradable és el doble llenguatge: no es té coratge per dir en públic el que es diu en privat, amb l’ofensiu argument paternalista de no desmoralitzar el personal. Quasi tots els dirigents independentistes reconeixen que no es pot esperar més i que Puigdemont no serà president. Torrent aguanta la pilota a l’espera que es posin d’acord, però ningú gosa accelerar.
El resultat és que cada dia es perden llençols. Ara el govern Rajoy ja parla de posar fi a la immersió lingüística, deixant que els pares escullin la llengua vehicular dels estudis dels fills. És una obsessió del nacionalisme espanyol, que, fent de l’ensenyament i dels mitjans públics els dos dimonis que han pervertit els catalans, troben coartada per al seu fracàs a Catalunya: la incapacitat de guanyar-se-la políticament. Per defensar les institucions i emprendre una nova estratègia, és molt millor tenir el govern que no tenir-lo. I és irresponsable que l’independentisme segueixi paralitzat esperant que Puigdemont deixi via lliure per elegir un president. Si tant espera, el recompte de pèrdues serà inacabable. Pèssima és una estratègia que dona tantes facilitats a l’adversari.
