RAONS

L’amic i l’enemic

Ciutadans sempre ha estat un partit agre. És el que passa quan es neix i es creix al voltant d’un sol tema: el suposat maltractament de la Generalitat al castellà. El Procés ha generat en un sector de la societat una sensació de menyspreu, de negació, que ha permès a Cs ampliar el memorial de greuges, però l’èxit del salt a Espanya no els ha ajudat a fer-se grans. El conflicte Catalunya-Espanya és una qüestió massa seriosa per utilitzar-la com a palanca per a l’assalt al poder espanyol. Si Rivera no ho sap és que el paper li va molt gran.

Tant la fúria com la pulsió repressiva de Cs, que tot ho comença i acaba amb l’imperi de la llei, tenen molt a veure amb les seves bases doctrinals, emanades dels intel·lectuals que van ajudar a fundar-lo. La filosofia espontània de molts juristes els condueix sovint a confondre el dret amb la realitat. Com si a fora del dret no hi hagués món. El dret són unes balises que posem per poder navegar amb seguretat i confiança, però no són el mar. I alguns a vegades sembla que ho oblidin. Hem sentit dir que tot el que és legal és moral, i em sembla que no cal que ho expliqui, tothom té al cap coses que són morals i són il·legals i altres que són immorals i són legals. Hem llegit que la violència legítima de l’Estat no és violència, com si les porres en mans dels policies es convertissin en caramels. I fins i tot hem sentit dir que la llibertat és la llei, com si aquest singular atribut dels humans no fos més que una norma. Des d’aquesta mentalitat tota la política es resumeix en un punt: fer complir la llei. Oblidant que a la base del progrés de la humanitat hi ha la capacitat de canviar-la i fer-la evolucionar en funció dels interessos, dels desitjos, dels valors compartits, de la manera de parlar, treballar i desitjar d’una societat, per dir-ho en una expressió hegeliana.

Parapetar-se darrere la llei només condueix a canviar-la per fer-la més repressiva contra aquells a qui no es vol reconèixer sinó combatre. I així s’arriba a la política en la versió de Carl Schmitt: la lluita entre l’amic i l’enemic. Bons i dolents, diu Cs. I els dolents a la presó. El PP i el PSOE prefereixen seguir-los en lloc de buscar sortides polítiques a la situació i deixar-los amb un pam de nas.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF