RAONS

Justícia i ciutadania

La llibertat provisional per a la Manada ha despertat indignació. Una de les principals raons de ser de la democràcia és combatre l’abús de poder. I això passa per la crítica. També de les decisions judicials.

La relació entre justícia i ciutadania és fruit d’un creuament de vectors que configuren un escenari poc transitiu. La ciutadania mira amb recel la justícia per tres raons: (1) el principi que tots som iguals davant la llei xoca amb la constatació que els que tenen poder juguen amb avantatge; (2) està molt estesa la percepció de promiscuïtat entre el poder polític i el judicial, que s’agreuja quan els que governen usen els instruments de l’Estat per perseguir adversaris o legislen en funció d’esdeveniments polítics; (3) en la vida quotidiana el frau privat escandalitza molt menys que el públic, alhora que hi ha una idea molt repressiva de la justícia que fa que les condemnes dels altres sempre es considerin massa lleus.

Per la seva banda, el poder judicial exhibeix una distància de protecció que no ajuda: no s’haurien d’amagar rere el llatí per donar aura mítica a la seva autoritat. La judicatura és un món corporatiu amb unes pautes de conducta no sempre fàcils d’entendre, fundades en el fet que la seva obligació és encaixar fets en tipus delictius, no aplicar grans principis. Però això no exclou que hi ha virtuts cardinals com la prudència i la temprança que haurien de regir per a qui pren decisions d’efecte directe sobre una societat. Les societats canvien. Els jutges han de tenir sensibilitat per seguir el pols d’un país. I sovint les lleis són massa antiquades i la cultura judicial és lenta per assumir els canvis socials.

Els jutges actuen en nom de la societat. Millorar la relació amb la ciutadania passa per quatre punts: separació més nítida de poders; sensibilitat cap a l’evolució cultural i moral; visió menys estrictament repressiva de la justícia; i renovació a fons de procediments judicials. L’ús polític de la justícia per part de governs que canvien les lleis penals en funció d’interessos polítics concrets fa molt de mal. I gairebé sempre va contra la llibertat: la llei mordassa, per exemple.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF