22/12/2017

La desfeta de Rajoy i el capital simbòlic

2 min

FilòsofPoc es devia esperar Rajoy quan va activar el 155 el que va passar ahir. El PP s’ha volatilitzat a Catalunya i l’independentisme té a l’abast la majoria absoluta. En qualsevol altre país europeu Rajoy hauria de dimitir i convocar eleccions. Però Espanya és diferent. L’independentisme ha consolidat posicions (els dos partits per separat han millorat Junts pel Sí), i Cs ha salvat sense premi l’honor de l’unionisme aconseguint per primer cop el primer lloc per a un partit no catalanista.

La sorpresa: Puigdemont

Tanmateix, la gran sorpresa ha estat la candidatura de Puigdemont, que ha estat capaç de treure tot el rendiment del capital simbòlic de la presidència de la Generalitat i de les mesures repressives de l’Estat. La dinàmica de polarització s’ha imposat en el front unionista, mentre que la candidatura de Puigdemont des de Brussel·les ha evitat un efecte semblant en el front independentista i ha impedit l’hegemonia d’Esquerra en el camp sobiranista, cosa que condicionarà, sens dubte, el dia després.

Els intents de crear espais compartits han anat a contracorrent en aquesta campanya. Anava de blanc o negre. Això no vol dir que els comuns especialment, però el PSC també, no hagin de jugar un rol important per obrir la legislatura als acords. Una altra lliçó interessant és que els projectes polítics encara tenen valor. Hi havia dos projectes explicitats en escena i han concentrat els vots: l’independentisme i l’unionisme desacomplexat de Cs. I així arribem a una altra evidència. Aquestes eleccions són molt importants per a Catalunya, però també per a Espanya: la sacsejada al sistema de partits espanyols, amb l’espectacular desfeta del PP, és molt considerable. Un projecte polític, paradoxalment nascut a Catalunya, el de Cs, amenaça l’hegemonia del PP a la dreta espanyola. I PSOE i Podem? No se sap, no se’ls espera.

Entrem en un escenari nou. La fase d’acceleració permanent del Procés s’ha acabat. El sobiranisme ha demostrat la seva força però ha confirmat també les seves limitacions. El Procés ha generat una mutació de l’escenari polític català i obliga a reconsiderar totes les estratègies. Però els episodis recents seguiran presents en el nou escenari a través dels procediments judicials. I de la figura de Puigdemont, que, donada la seva situació, pot viure en la temptació de l’agitació i la tensió permanent.

En aquesta situació cal que es faci tot el possible per formar govern, per rescatar les institucions i impedir una repetició electoral. La rivalitat entre JxCAT i ERC no ha d’impedir formar govern, i si pot ser, obert a aliances. L’èxit del sobiranisme no és un plebiscit, és acumulació de forces per fer política de veritat. En tot cas, no hi ha dubte que Rajoy és el gran perdedor. Avui el problema català es trasllada, en gran part, a Espanya.

stats