RAONS

Israel

Els que van ser perseguits per raó de la seva raça, origen i condició es constitueixen en estat ètnic, i consoliden un règim d’apartheid

El concepte de nació i la seva associació amb un estat és un fenomen modern, dels últims tres segles. Tanmateix, Pere Lluís Font em va fer veure ja fa molt que hi havia una peculiar nació antiga, la nació sense terra, la nació jueva. Sempre m’ha fascinat una comunitat que ha mantingut durant segles els seus vincles malgrat el fatalisme de la dispersió. Un poble amb una singular imatge cosmopolita i creativa, que simbolitzava la capacitat de prosperar en l’adversitat i portava la inquietant aura diabòlica d’estar marcat per l’estigma del deïcidi. Sempre lluny de la terra promesa.

El 1948 l’ONU va legitimar la seva ocupació de la terra enyorada reconeixent la creació de l’Estat d’Israel. Llavors, quan el món començava a prendre consciència del que havia estat l’extermini nazi, era molt difícil oposar-s’hi. Només De Gaulle va advertir dels riscos. I la nació jueva va perdre part del seu misteri convertint-se en un estat, recuperant la pàtria somiada tot imposant-se sobre els que l’habitaven. El somni democràtic d’un sol estat amb plena convivència amb els palestins es va esvair ràpidament, i els líders jueus han bloquejat sempre la solució dels dos estats.

Ara la Knesset declara Israel “estat nació del poble jueu”. I sento una profunda tristesa. Els que van ser perseguits, exterminats, segregats, vexats per raó de la seva raça, origen i condició es constitueixen en estat ètnic, i consoliden un règim d’apartheid. Com en el passat van fer els seus botxins, el règim d’Israel fa de l’ètnia -per no dir de la raça, avui paraula maleïda- criteri de jerarquització i exclusió a casa seva. S’oficialitza així un estatus d’inferioritat per als seus conciutadans àrabs, però també cristians i d’altres comunitats assentades allà. L’hebreu esdevé única llengua oficial. I Jerusalem queda consagrada com a capital “completa i unida”. En un país en què l’arribada massiva de la immigració russa a partir dels 80 ha convertit en majoritària la dreta radical i ultrareligiosa, Netanyahu i els seus estan portant Israel a l’abisme de la indignitat. Els jueus no s’ho mereixen; els palestins tampoc.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF