Deia ja fa molts anys Aimé Césaire, el poeta de la Martinica, que "el pitjor que li pot passar a una nació és una crisi d'iniciativa". En un país amb iniciativa, la societat se sent implicada en un projecte comú capaç d'obrir perspectives de futur i de produir canvis significatius que afecten l'organització del poder. Abans s'hauria parlat de projecte revolucionari; ara és suficient un reformisme de veritat, és a dir, capaç de produir mutacions substancials en la distribució del poder. Hi ha moments en què unes relacions de força molt desiguals fan que la resistència ja sigui una forma d'iniciativa. Però la resistència té sentit si es projecta cap a un objectiu guanyador. La iniciativa nacional requereix una idea clara de la societat com a espai de responsabilitats compartides que permeti la incorporació del màxim de gent possible al projecte comú. Una nació amb iniciativa es fa forta per la capacitat d'integrar que té, no per la gent que deixa fora.
Si a algun país es pot aplicar la frase d'Aimé Césaire és a Espanya. Evaporat el mite de la transició i completada la integració a Europa, viu sense iniciativa. Ho ha posat en evidència la crisi institucional i moral que ha emergit amb la crisi econòmica. " España va bien " era una gran mentida construïda sobre la irresponsabilitat de les elits. Catalunya ha anat a remolc, massa contaminada per l'estat d'esperit general. Però ara, davant del desconcert espanyol hi ha una oportunitat d'agafar la iniciativa. I aquestes oportunitats no es poden deixar perdre, perquè no se sap quan tornaran. La crisi pot ser un fre o una ocasió, segons es vulgui. I sobretot segons les ganes que es tinguin de forçar les coses. I aquí els dirigents polítics tenen molta responsabilitat.
Tanmateix, per poder prendre la iniciativa s'ha de saber on es vol anar. I certament, Massachusetts i Eurovegas són incompatibles. La innovació i l'excel·lència no concorden amb la quimera del diner fàcil i la corrupció. Aprofitar l'oportunitat vol dir perdre la por i afinar els objectius. I encara hi ha molta por i molta confusió.
