Frustració i orgull
Tres ítems perquè enmig de les batusses no perdem el món de vista. Economia: què passa quan el creixement no garanteix el benestar? Què falla quan la presumpta recuperació de l’economia no repercuteix en el conjunt de la societat? El govern espanyol proclama la sortida definitiva de la crisi i equipara les darreres xifres oficials de l’atur amb els grans esdeveniment històrics contemporanis, però la majoria de la població no entén la bona nova perquè no veu en què es concreta. Els paràmetres dels que manen no es corresponen amb l’experiència ciutadana. Per què? Principalment perquè el benefici empresarial creix però els rendiments del treball cauen, en un món dominat per les grans empreses sense pàtria i el nou paradís del diner fàcil, les plataformes d’intermediació. Beneficis i creixement a l’alça, salaris i mà d’obra a la baixa. I els mecanismes de redistribució obturats. Perill.
Comunicació: la viralitat dona un poder infinit a les paraules. El que encerta el mot guanya. Aprenguem a desconfiar-ne, mirem-les per davant i per darrere perquè tenen trampa: populisme, postveritat, economia col·laborativa, talent, innovació, emprenedoria, i un llarg bla, bla, bla de moda són cortines de fum per dissimular una realitat aclaparadorament dual. Algunes serveixen per desqualificar qui gosa incorporar més veus al joc i d’altres per fer creure contra l’evidència del bloqueig de l’ascensor social que tots poden trobar la salvació en el que està a l’abast d’uns pocs, en general beneficiaris de dos impulsos de què els altres no disposen: família rica i amics ben situats.
Política: no és fàcil trobar l’equilibri exacte entre els interessos dels ciutadans en la complicada economia del desig humana. No tot són diners, però tampoc tot són sentiments. Cal atendre la recomanació d’Arlie Russell Hochschild al llibre Estrangers en la pròpia terra. Qui se sorprèn que els ciutadans a vegades votin contra els seus aparents interessos econòmics viu als llimbs. En el vot pesen històries profundes de l’estructura simbòlica de cadascú, que estimulen respostes que poden ser guiades per l’ansietat o per l’esperança, per la frustració o per l’orgull.
