Del 1998 al 2018
Avui França jugarà la final del Mundial vint anys després del seu únic títol. Més d’un milió de persones ho van celebrar llavors als Camps Elisis. La premsa parlava “d’un sentiment de fusió nacional”. Era la França black, blanc, beur, “obrera, rural, suburbial i postcolonial”. Charles Pasqua, ministre d’Interior i representant de la dreta més dura, es va declarar partidari de la regulació massiva d’estrangers. Aquell record és pura malenconia. El brusc retorn de la història de l’11-S, la crisi econòmica del 2008 i l’onada d’atemptats han acabat amb el miratge. La selecció és tan pigmentada com llavors, però el mite de la França de la diversitat està en suspens. Temps de por, desconfiança i autoritarisme.
Davant hi tindrà Croàcia, un país que el 1998 acabava de completar la seva unificació. Havia declarat la independència, reconeguda internacionalment, set anys abans, i havia sortit victoriosa de la guerra el 1995. Amb quatre milions tres-cents mil habitants i menys d’un miler de futbolistes professionals, ha arribat a la final.
Aquesta peripècia esportiva és una certa crònica dels últims vint anys, de la fragmentació d’Europa després de la caiguda del Mur i el desgast dels poders tradicionals. Si França guanya, voldran fer-ne la icona del renaixement republicà que pregona Macron, just quan comença a notar-se el desgast del seu discurs, que brilla a fora i ha deixat mig país a la intempèrie. Lluny de la màgia de fa 20 anys, avui l’equip francès és ordre (Griezmann), força (Pogba), treball (Kanté), velocitat (Mbappé), seguretat (Lloris). Talent de cultura algorítmica: guanya però li costa enamorar.
Croàcia és la rebel·lió dels petits. Les potències futbolístiques (l’Argentina, el Brasil, Espanya, Alemanya) mostren símptomes d’esgotament. Les minories segueixen demanant reconeixement i respecte. França ho va entendre el 1998 i per un instant va semblar que una renovada convivència era possible. Llavors als Balcans encara es mataven, ara deixem que els que volen arribar morin al mar. Qui sap si, en les circumstàncies actuals, més d’un jugador francès del 98 no hauria arribat.
