09/12/2012

Cultura general bàsica

2 min

Els estropells de Wert amb la seva croada per redimir l'ensenyament no s'acaben amb la guerra oberta contra el català. Hi ha un gravíssim leitmotiv de fons en tot el seu projecte: empastifar l'escola amb la cultura de la competitivitat sense límits. I amb això, Wert, que amb tanta autocomplaença es defineix com un brau de casta, té acompanyants arreu. També a Catalunya. Després dels estralls dels últims anys ja hauríem d'entendre que la societat de competència generalitzada acaba sent incompatible amb la democràcia.

Pierre Rosanvallon recordava que les regles democràtiques havien estat pensades abans de la revolució industrial, en un món que encara no era capitalista. La democràcia requereix unes condicions mínimes d'igualtat; el capitalisme està fundat sobre la desigualtat i la llei del més fort. Si els que governen s'inclinen d'aquest costat, la democràcia entra en risc ràpidament.

Entre capitalisme i democràcia hi ha un problema de temps. El del capitalisme -i especialment del financer- és el curt termini: el benefici és per al trimestre que ve. La política democràtica té mecanismes de presa de decisió sovint massa lents. I sobretot hauria de ser capaç de prevenir i pensar en temps llargs, perquè la vida de les societats no s'esgota en el present. Tanmateix els partits són víctimes de la lògica de mercat electoral. I no veuen món més enllà de la pròxima votació. Retornar l'equilibri a la democràcia, és a dir, recuperar la capacitat del poder polític de posar límits a la voracitat econòmica i potenciar les llibertats per a tots, només es pot fer redistribuint el poder cap a baix. Generant mecanismes i institucions que ampliïn la capacitat d'intervenció i de control de la ciutadania. Tot el contrari del que estem veient en aquests anys d'hegemonia conservadora, en què l'objectiu ha estat reduir el paper dels ciutadans al vot cada quatre anys i convertir la competitivitat capitalista en cultura general bàsica. Quan la ciutadania no té capacitat de pressió i intimidació, guanyen els del "Visca la desigualtat!" I la democràcia fa aigües.

stats