04/11/2017

Contra l’autoritarisme

2 min

De primer moment la convocatòria d’eleccions de Rajoy era sospitosa. ¿Un cop d’efecte sabent que les garrotades vindrien després? Va tenir virtualitat lenitiva en un clima d’esgotament psíquic, però és clar que la fi no era la pacificació sinó la derrota de l’independentisme. El 21-D va ser el miratge per entabanar el PSOE fent creure que el 155 seria de mínims. Ara cal pensar en un desplegament gradual, fins al punt que segons els resultats podria seguir vigent després del dia 21: si la gent no vota el que volem, no pararem fins que es dobleguin.

El govern espanyol es parapeta rere el discurs de la independència de la justícia, que en aquest país és dogma de fe més que veritat empírica. Cert que pot argumentar la diferència d’actitud entre el Suprem i l’Audiència Nacional. Cada jutge ha fet el que ha cregut convenient. Però el vincle entre el govern i les actuacions judicials és el fiscal general de l’Estat: marcat per una reprovació del Congrés, ha exhibit un activisme polític impropi d’un funcionari de la justícia. Les seves acusacions -deflactades al Suprem i acollides amb entusiasme per Lamela- semblen del tot desproporcionades davant un moviment de qui tothom reconeix el caràcter essencialment pacífic. A través de la línia Catalá-Maza el govern espanyol té una indissimulable intervenció en la part judicial del conflicte.

El pensament il·lusori canvia de bàndol. Un problema que afecta la representació de dos milions de persones en democràcia no es pot resoldre per KO sense forçar les costures del sistema. Davant la manca de projecte polític per a Catalunya, Rajoy sembla disposat al que calgui perquè el sobiranisme no es presenti i si pot ser els comuns tampoc. És l’única manera que puguin guanyar els seus. I és la trampa en què els altres no han de caure. Han de presentar-se tots i anar tots a votar: ara ja no estem en una confrontació constitucionalisme contra independentisme sinó en una resposta a l’autoritarisme que concerneix tothom. Un gir que pot aconseguir allò en què no havia reeixit el sobiranisme: qüestionar directament la deriva del règim del 78. PSC, on ets?

stats