LA CRISI TÉ MOLT A VEURE amb la caiguda de Barcelona en el rànquing de ciutats de The Economist . Però Barcelona no passa un bon moment. El model dels anys 80 i 90 va ser enterrat en un mausoleu tan prescindible com el Fòrum de les Cultures i, a dia d'avui, encara no ha pres cos un model alternatiu. En un moment en què políticament el projecte independentista domina l'escena, tot el protagonisme és per a Catalunya. I no és fàcil donar-li a la capital un contingut polític propi. Tanmateix, seria un desastre que Barcelona quedés submergida sota les aigües sobiranistes.
Barcelona és imprescindible, també per a la independència. I si se'ns destenyeix tots hi sortirem perdent. La ciutat és un lloc privilegiat per superar les tendències endogàmiques de les nacions i fer-les grans. Barcelona i el seu entorn metropolità són el territori decisiu en què es juga la capacitat inclusiva de Catalunya, i per tant la seva fortalesa. I no tenim altre instrument amb el potencial de projecció internacional de Barcelona.
Per això és important detectar i activar els nous agents socials que poden reemplaçar els que van construir la nova Barcelona durant la Transició. I per això és important fer emergir les noves formes de creativitat i d'innovació que vénen a complementar-ne algunes de ja clàssiques com la medicina i l'urbanisme, que han fet de Barcelona una referència universal.
És possible que ara toqui una fase d'acumulació de capital, si se'm permet l'expressió, d'agrupació de forces per fer un nou salt. Però Barcelona no pot ser mai ni submisa ni subsidiària. Ha de ser portadora d'un projecte polític propi, que multipliqui la irradiació de la nació. No fos que un bon dia ens quedéssim a les fosques.
