Ens toca seguir

Alço la veu per molts, per totes les persones que pateixen (i patiran) la repressió

No sé quan em jutjaran, però ho faran. M'acusen d'organitzar un referèndum i m'amenacen amb penes molt elevades de presó. I no s'aturaran. Però, malgrat això, jo no veig irracionalitat més gran, no comprenc res més allunyat de la democràcia i la llibertat, que engabiar les urnes amb la presó.

Avui he decidit parlar en primera persona, però sé també que parlo per molta gent. Alço la veu per molts, per totes les persones que pateixen (i patiran) la repressió. La gran majoria són més anònims que jo, que era un alt càrrec del Govern de la Generalitat la tardor del 2017. I les seves pors també són les meves. Però també ho són sobretot les seves conviccions, la seva dignitat, el seu exemple i el seu compromís.

I és just dir-ho. Perquè la repressió pretén deshumanitzar-nos, aïllar-nos, desanimar-nos i fer-nos renunciar a les nostres idees, fer-nos creure que no ho podrem aconseguir. I no: som humans, no estem sols, i seguim aquí, convençuts. Les nostres idees, les aspiracions que compartim i el dret de ser independentistes per aconseguir-ho són coses legítimes, honrades i genuïnes, i això no ho canviaran ni amb por ni amb repressió.

I ho hem de dir. Ens ho hem de dir. Aquesta història no s'ha acabat. I no s'ha acabat per dos motius: perquè hi tenim dret i perquè la repressió continua. I alguns s'escarrassaran a vincular una cosa amb l'altra perquè només així s'atia una causa general contra l'independentisme.

Nosaltres, els investigats al jutjat 13, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal de Comptes i a l'Audiència Nacional, som la següent onada. Aquesta setmana, per abans de dijous, a en Lluís Salvadó i a mi ens demanen una fiança milionària. La causa general contra l'independentisme, la seva persecució, fa dècades que va començar; el nostre procés judicial ho va fer el 2015 amb una investigació prospectiva i sense garanties. Ara, al final de la instrucció, hi afegeixen delictes que ens privarien de ser jutjats per un jurat popular, i s'hi inclou com a prova delictiva un programa electoral, que és la màxima expressió democràtica d'una actuació política. Aquest cúmul d'actuacions només certifica un fet: la restricció de drets humans com la llibertat d'expressió, llibertat ideològica, de participació ciutadana o de dissidència política. No només els dels independentistes sinó els de tothom.

I, davant de tot això, només ens queda vincular les conviccions més que mai a la política, i denunciar la persecució contra tantíssima gent que van fer i fan el que creien just per defensar la democràcia. I que quedi clar que no ho fem per obtenir cap mena de concessió ni cap rebaixa ni cap permís. No demano ni demanaré permís per pensar el que penso ni per defensar les meves conviccions i treballar per assolir-les. És el meu dret, el nostre dret. Em reivindico. Ens reivindiquem. Perquè els nostres somnis venen de lluny –abans que nosaltres són molts els que han patit repressió i persecució–. Ara no deixarem d'anhelar-los. I si algú s'ho pensa, s'equivoca. O no ha entès res. Perquè les decisions polítiques honestes i democràtiques no són mai un camí erroni. Se n'aprèn, això sí. I ens toca seguir.

Josep Maria Jové és diputat al Parlament i president del Consell Nacional d'ERC, exsecretari general de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i està  processat pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF