Pasqual Maragall: agenda oberta

La Fundació Catalunya Europa promou els elements que defineixen l'obra de Maragall

Pasqual Maragall en una sessió parlamentària / EFE
JOSEP M. VALLÈS
JOSEP M. VALLÈS President del Patronat de la Fundació Catalunya-Europa

Pasqual Maragall fa vuitanta anys (13 de gener de 1941). Fa uns mesos es van complir 12 anys de la posada en marxa de les seves dues últimes iniciatives, quan –alhora que feia públic el diagnòstic de la seva malaltia– va instituir dues fundacions amb ambiciosos objectius de futur: la ben coneguda Fundació Pasqual Maragall en l'àmbit de la investigació mèdica sobre l'Alzheimer i la Fundació Catalunya Europa en l'àmbit cívico-cultural.

Per a la Fundació Catalunya Europa i sense vinculació amb cap partit, Maragall va establir una agenda a desenvolupar, no en el camp de l'acció política institucional, sinó en el de la creació d'opinió en qüestions que l'inquietaven. Així ho va formular en el manifest fundacional:

"Catalunya pot aportar al patrimoni comú europeu la seva prosperitat econòmica, la seva capacitat d'innovació, la seva cohesió social i la seva identitat cultural i lingüística. I alhora, Catalunya vol aprendre i intercanviar idees, models, propostes i projectes amb la resta de regions i nacionalitats europees".

A partir de la seva creació, la Fundació ha desplegat la seva actuació gràcies al compromís il·lusionat dels que s'han succeït en el seu Patronat –en particular, el de la Diana Garrigosa i dels seus fills– i amb la feina d'un reduït nucli executiu. Des del seu inici, Catalunya Europa s'ha esforçat per donar contingut als propòsits del seu president-fundador. La seva pàgina web difon les seves activitats, impulsant la reflexió, el debat i l'opinió en matèries vinculades a les preocupacions de Maragall, manifestades tenaçment i persistentment en la seva obra escrita i en la seva acció institucional.

Sabem que el context polític i social ha canviat notablement. Seguirà canviant. No obstant això, es manté la vigència de les línies de força de l'agenda esbossada en el moment original de la Fundació: la construcció de l'Europa democràtica, la relacions entre Catalunya i Espanya, el paper respectiu d’ambdues a la UE, les ciutats com a teixit bàsic de la política, de la cultura i de l'economia, l'articulació dels municipis en l'àmbit metropolità, etc. Sobre tots els ítems d'aquesta agenda oberta ha escrit Maragall i sobre cada un d'ells es va esforçar per influir amb la seva obra de govern.

Hi ha constància clara d'això. Maragall va encomanar a la Fundació la digitalització del seu arxiu documental, mitjançant acord amb l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des del 2019, tota la documentació de Maragall està disponible per a qualsevol persona que vulgui accedir-hi, una mostra de transparència fins ara poc freqüent entre els que han tingut responsabilitats institucionals semblants. A partir d'aquesta base documental, la Fundació ha promogut la publicació del volum Pasqual Maragall: pensament i acció (RBA, Barcelona 2017), dedicat a recuperar els seus textos i a ressenyar la seva trajectòria com a home de govern. Un altre volum – El govern Maragall: 2003-2006–, d'aparició prevista per a la pròxima tardor, examina la tasca desenvolupada des de la Generalitat en el període en què la va presidir. La Fundació ha estimulat també la producció d'altres debats i monografies sobre assumptes propers a Maragall: des del federalisme fins a la promoció urbana de la bicicleta, passant per la política internacional de les ciutats. A això se suma el dipòsit de cinquanta entrevistes amb els seus col·laboradors i altres personatges públics, un material que ha permès la producció d'un documental – Maragall i la Lluna– sobre el seu itinerari familiar i polític.

Ningú –tampoc la Fundació Catalunya Europa– no pot erigir-se en exegeta exclusiu de l'obra de Maragall. Seria una apropiació indeguda. Però la seva agenda segueix vigent. Com he assenyalat, la Fundació ofereix "en obert" els elements disponibles per conèixer millor i desenvolupar en les condicions del món d'avui el programa pendent en el seu llegat. D'aquesta manera, qui vulgui parlar de l'obra política de Maragall podrà fer-ho amb millor coneixement de causa. És cert que una llarga i productiva trajectòria política admet més d'una interpretació. En qualsevol cas, serà útil per al país que qui pretengui fer la seva interpretació l’abordi també amb l'honestedat, la generositat i la integritat que han caracteritzat l'actitud de Maragall al llarg de la seva vida.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF