Publicitat
Publicitat

Dos estils diferents, i tots dos són bons

Austin és una ciutat amb una significació especial per a Bill Clinton. El quaranta-dosè president dels Estats Units d’Amèrica, un gran entusiasta dels esports, va ser ahir al circuit texà per veure en viu la cursa de F1, encara que no té una predilecció especial pel món del motor.  

En el passat havia tingut grans resultats electorals en aquest estat, el segon amb més votants hispans de tots els EUA. Ara farà un any, la victòria aquí va ser per a Trump, encara que amb un marge més petit que el que li donaven les enquestes.

A finals d’agost l’actual president va anar a Texas per constatar personalment els efectes de l’huracà 'Harvey' a la zona. Ves a saber si la presència ahir de Clinton a la divuitena reunió de la temporada automobilística no buscava recuperar popularitat en aquest indret.

El que és clar és que, l’un i l’altre, més enllà de ser totalment oposats des del punt de vista polític, tenen dues maneres de fer les coses molt contraposades, i representen dos estils personals molt diferents.

Com Hamilton i Vettel, primer i segon a la cursa d’ahir. Dos estils, també; aquests, tots dos bons. Dos rivals que encara s’hauran d’esperar una mica per saber qui s’emporta el títol d’aquest any, tot i que l’anglès ahir va afegir cinc punts més en el seu marge al capdavant de la classificació i ja té el quart títol de campió a tocar.

L’alemany va fer una sortida molt agressiva i va sorprendre el pilot de Mercedes, que començava des de la 'pole'. Però Lewis no es va atabalar i va saber esperar només dues voltes per situar-se primer, fins al final. És la tranquil·litat que dona ser líder de la classificació, però sobretot, pilotar un cotxe tan superior que li va permetre avançar el de Ferrari amb una facilitat que deu ser molt desmoralitzadora per als rivals.

Vettel té quatre títols, tots amb Red Bull, un cotxe que, al seu moment, era tan superior com ara ho és el que pilota Hamilton. Si, com sembla, Hamilton guanya el títol d’aquest any, tots dos tindran els mateixos campionats. La diferència és que el britànic els haurà guanyat amb dos equips diferents; el primer, el del 2008, amb McLaren. I això té més mèrit. Però què pesa més, un quilo de ferro o un de palla?

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF