Publicitat
Publicitat

El suport numèric a la independència

Els equidistants haurien de deixar de posar en dubte el suport popular a la independència

A mesura que l’Estat espanyol aprofundeix en la violació dels drets fonamentals, costen més i més d’entendre els articles equidistants que sovintegen en els mitjans de comunicació catalans. No entraré en les motivacions de cadascú, que poden anar des de la ideologia fins a la por, passant per la bona fe o la conveniència. Dos arguments recurrents en aquests posicionaments són demanar diàleg a totes dues parts –obviant que hi ha una part que explícitament reclama diàleg i una altra que s’hi nega– i posar en dubte que el suport de la població a la independència sigui clar, amb al·lusions a una suposada majoria silenciosa contrària a la independència. Com que el primer argument cau pel seu propi pes, mirem d’escatir la qüestió del suport de la població repassant les dades que tenim a l’abast.

A la consulta del 9-N del 2014, en la qual podien votar els més grans de 16 anys, va haver-hi 2.305.290 votants, dels quals 1.861.753 van ser per la independència ('sí-sí'), és a dir, un 80,76%. Els vots contra la independència ('no' i 'sí-no') van sumar un 14,61%. Tot i que el 'sí' va guanyar clarament, es podria al·legar que la consulta no era oficial, que no hi havia cens i que la participació no va ser prou alta.

Els nombres que tenim a l’abast semblen prou clars i consistents al llarg del temps per tirar endavant amb legitimitat la proclamació del nou estat

Anem a les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. En aquest cas, la participació va ser de les més altes que es recorden, un 77,4%. Els partits del 'sí' varen obtenir 1.957.348 vots, és a dir, un 47,74%. Els partits del 'no' varen sumar 1.605.563 vots, que era un 39,17%. La resta de vots, un 11,4%, van ser per a partits no explícitament alineats ni amb el 'sí' ni amb el 'no'. Podríem especular quina part dels votants d’aquests partits no alineats haurien votat 'sí' en un referèndum pactat: només que ho hagués fet un de cada quatre –cosa plausible, ateses les enquestes disponibles i el nombre de votants del 'sí-sí' el 9-N i del 'sí' l’1-O) el 'sí' ja hauria superat el 50%. Si anem a la realitat i ens centrem en els vots rellevants en un plebiscit –els 'sí' contra els 'no'–, la proporció de 'sí' va ser d’un 54,9%, enfront d’un 45% de 'no': la diferència va ser de gairebé 10 punts percentuals a favor del 'sí', i, per tant, molt clara, especialment a causa de l’alta participació.

Arribem al referèndum de l’1-O del 2017, en el qual, a diferència del 9-N, només podien votar els més grans de 18 anys, la qual cosa donava un cens de 5,3 milions de votants. Hi va haver 2.286.217 vots emesos i no segrestats, que van suposar una participació del 43,1%, més alta malgrat el segrest de vots que la del 9-N, perquè el cens era més petit. Dels vots que es van poder comptar, 2.044.038 van ser per al 'sí' (90,18%), i 177.547, per al 'no' (7,83%). És fàcil de veure que, per tal que el 'no' hagués superat el 'sí' haurien calgut 1.866.491 vots addicionals per al 'no', que haurien elevat la participació al 78,3%. És inversemblant per dues raons que s’hagués pogut trobar aquest nombre de vots negatius en un referèndum pactat. D’una banda, entre els vots que no es van poder comptar es pot estimar que n’hi havia un 90% a favor del 'sí' –és lògic suposar la mateixa proporció de 'sí' que entre els vots no segrestats–. Per tant, el nombre de vots negatius addicionals hauria hagut de ser més alt encara si no hi hagués hagut segrest de vots, la qual cosa ens hauria dut a una participació de més del 80%, mai vista a Catalunya. En definitiva, el 'sí' va guanyar l’1-O i hauria guanyat també en un escenari d’alta participació –cas probable d’un referèndum pactat.

Finalment, tenim encara els nombres d’assistents a les manifestacions de l’11-S del 2017 –que podríem assimilar a la manifestació del 'sí' a la independència– i del 8-O del 2017 –que podríem assimilar a la manifestació del 'no'–. Prenent la xifra de participació que va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona en tots dos casos, la manifestació del 'sí' va tenir 1 milió d’assistents, mentre que la del 'no' va tenir-ne poc més d’una tercera part (350.000, per ser més precisos). No cal entrar en quants manifestants del 8-O venien de fora de Catalunya: l’avantatge de la mobilització del 'sí' és clamorós.

Vistes aquestes xifres, sembla que els partidaris de l’equidistància a casa nostra haurien de deixar de posar en dubte el suport popular a la independència. A falta de poder-nos comptar en un referèndum pactat –cosa que la part espanyola rebutja de totes totes–, els nombres que tenim a l’abast semblen prou clars i consistents al llarg del temps per tirar endavant amb legitimitat la proclamació del nou estat.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF