La pàgina de resultats esportius d’un diari pot ser la d’un ús més breu, un cop localitzat el marcador de l’equip que ens interessa. A la televisió, la locució d’uns guarismes que ja apareixen en pantalla, a més de redundant, resta temps d’antena al que l’espectador espera: els resums amb els gols. En canvi, la ràdio atresora dues capacitats d’un valor gegantí, la immediatesa i l’evocació. Encara ara, sovint és la ràdio el mitjà que anuncia primer els resultats del dia: amb tot, en la seva lectura es pot confondre una necessitat d’un registre diferent, per exemple, del de la retransmissió, amb una locució mecànica.
Fa unes setmanes va morir, als setanta-vuit anys, el locutor escocès James Alexander Gordon. La crueltat de ser derrotat per un càncer de laringe va contrastar amb l’estima que li mostrava la família del futbol britànic. Gordon era la primera veu a anunciar els resultats futbolístics dels dissabtes a BBC Radio, del 1974 al 2013, i va convertir la seva locució en un costum nacional que va sobreviure a les noves tecnologies. En vestidors, pubs i sales d’estar, el temps es congelava a les cinc o’clock, hora dels football results.
Gordon va contreure la poliomielitis quan tenia sis mesos. Fins als quinze anys, el seu espai vital es va reduir a la llar familiar d’Edimburg i a l’hospital on el tractaven. En tots dos llocs, però, un infant que presentava seriosos defectes de parla, per la paràlisi que es deriva de la pòlio, va cultivar una fascinació per les veus que sortien d’aquell aparell que el seu pare, bolcat en la cura del fill malalt, havia dut a casa. La cita dels dissabtes a les cinc tenia els Gordon sènior i júnior palplantats davant del receptor. Quan, en una història de superació personal modèlica, el kid que havia lluitat per treballar amb la veu va rebre, per primer cop, l’encàrrec de locutar els resultats, va pensar a canviar aquell to asèptic de la seva infantesa. “Si el Rangers venç, estic content per ells; però si perd el Celtic, estic trist per ells. És lògic que ho traslladi al micròfon”. Així, si un equip havia guanyat, Gordon en locutava el nom i els gols acabant amb inflexió ascendent; si havia perdut, la inflexió era descendent, i, en cas d’empat, adoptava un to neutre. El seu breu espai setmanal va esdevenir referència en escoles de comunicació i els seus oients es distingien pel fet d’endevinar un resultat només escoltant la primera inflexió del locutor. Amb una tasca aparentment senzilla, Gordon revelava el poder de la paraula a la ràdio quan se’n fa un ús acurat. Una lliçó setmanal, imprescindible i eterna.
