EL GERMÀ PETIT
Misc 05/05/2014

La USAP, més que un descens

i
Jordi Sunyer
3 min

Els clubs pioners, fundadors de tornejos, que mai han baixat del pedestal que ells van construir, permeten als seus adeptes exhibir un orgull que ultrapassa els títols. Es guanyen, per part dels neutrals, un respecte que s’expressa en la dificultat d’assumir que, un dia, puguin perdre la categoria. I es fa especialment colpidor quan el club en qüestió, com va ocórrer amb el Voltregà en l’hoquei patins, teixeix, a través del treball de base, un lligam amb la comunitat que en legitima la representativitat, en la bonança i en la tempestat. Tot i l’escassa fiabilitat de les xarxes socials, és revelador que internautes de l’Stade Toulousain desitgessin que els jamais relégués del rugbi gal continuessin sent dos, ells i la USAP. Ni buidant-se a Clermont, però, els catalans han pogut abonar sencera la tarifa del TGV del Top 14, cada cop més cara i, per a depèn qui, abusiva. Potser per això, hi ha qui sublima el factor romàntic abans d’admetre que, als pròxims derbis, hi caldrà anar en tren regional, a Narbona, Carcassona o Besiers.

En el tombant de la dècada anterior, la USAP era un fenomen a l’Ovàlia, i L’Équipe lluïa titulars en català per cantar el planxot del 2009. El quinze que, en un vespre rogenc del mes de juny, va festejar una mena de solstici rugbístic, permetia fer un repàs exhaustiu a la toponímia nord-catalana. Jérôme Porical, fill i nét d’usapistes, va néixer a Pesillà de la Ribera, vila de tres mil ànimes a la riba del Tet. Farid Sid és natural de Ribesaltes, la comuna que acull l’aeroport de Perpinyà però on també es van amuntegar, conclosa la guerra a Algèria i en el mateix camp que va engolir centenars de republicans catalans, milers de harkis, entre ells els avis de Sid i els pares de Bernard Goutta, ala com Farid Sid i el jugador que ha defensat en més ocasions l’uniforme blau cel. A Sant Cebrià, on va existir un camp de refugiats de memòria dolorosa, hi ha exercit càrrec polític el capità d’aquell conjunt, Olivier Olibeau, catalanoparlant com Nicolas Mas, el pilar delXV del Gall, que compartia vestidor amb el seu cosí Jerôme Schuster, de Banyuls tot i el cognom. Avui, però, Mas juga a Montpeller, Porical a l’Stade Français, Olibeau es va retirar i, Sid, ja veterà, s’ha passat al rugbi a tretze. El ceretà Guilhem Guirado tenia les maletes a punt per marxar a Toló, fos quin fos el desenllaç del campionat. David Marty, centre nascut a Santa Maria, damunt de Canet, apareix com un resistent en una entitat que, amb tots els matisos lligats a l’expressió de la catalanitat al nord de l’Albera, havia traslladat una manera de ser al camp. El quart d’hora català, temut per observadors de la puntualitat, ho era encara més pels rivals usapistes, aclaparats per una revifalla final patentada a l’Aimé Giral. Així, el mot descatalanització, d’ús creixent en mitjans locals i en comentaris a les tribunes, no només ha fet referència a l’arribada d’elements forans, alguns triturats per les lesions, com l’obertura internacional Camille López, o a la pèrdua de combativitat d’una davantera que exhibia una innocència inèdita a la melé, sinó que també ha anunciat la dilució d’una idiosincràsia: fins al punt de plantejar-se si el nou president usapista, l’empresari savoià François Rivière, neòfit en el món oval, la coneixia. Al club argumenten que la intenció de continuar disputant partits a Barcelona i d’aprofundir en la relació amb els aficionats i els clubs del sud demostren el contrari.

L’antic president, Paul Goze, català, ha admès la seva part de responsabilitat en l’estat actual del club, després que, segons L’Indépendant, va deixar un deute de dos milions d’euros en marxar per presidir la lliga. Rivière ha comunicat que, per a l’operació retorn, sacsejarà l’estructura de l’entitat i reduirà els salaris als jugadors que es quedin, però, al mateix temps, ha anunciat el pressupost més alt de la pròxima Pro D2. Mentre Rivière respon amb diners, els espoirs de la USAP juguen pel títol de la seva categoria.

stats