EL GERMÀ PETIT
Misc 10/06/2014

Prou d’aquest color

i
Jordi Sunyer
3 min

Dennis Deninger, executiu de televisió nord-americà i reputat productor d’ESPN durant vint-i-cinc anys, té raó quan valora, en el seu esplèndid manual Sports on Television, la feina del comentarista: un privilegi, un regal. “Li paguen per assistir als esdeveniments -escriu Deninger-, potser rep el millor seient de l’estadi i té accés a informació acurada”. Paradoxalment, el periodista argentí Gabriel Sufryn, que ha compilat les biografies dels relators argentins més populars, omple la seva obra El grito sagrado de cops de puny als vidres de les cabines, camuflatges per abandonar els estadis, insults i mastegots. I, en molts casos, amb un mateix origen, una fantasia que, en canvi, per als plateístas és dogma i font d’orgull personal en tant que hincha. A Carlos Parnisari, que narrava partits de Boca Juniors per a Radio Buenos Aires, l’etiquetaven de “gallina” (del River), fins que, en una de les seves últimes visites a la Bombonera, dibuixant el partit amb la seva veu des d’un pupitre, no va poder resistir els insults que entomava a cada gol del rival de la xeneize (l’afició del Boca). Va apagar el micròfon i va revelar: “ Si supieran que yo sufro más que ustedes con estos goles... ” El respectat John Motson també recorda veure’s encerclat, acabant una jornada de treball, per un grup d’aficionats que li recriminaven un suposat suport al Tottenham. Motson és del Barnet, el conjunt sobre el qual informava en els seus inicis.

Crida l’atenció com, sobretot a través de l’altaveu indiscriminat de les xarxes socials, hi ha persones especialment bel·ligerants amb el comportament professional d’algú a qui només coneixen pel seu vessant públic, que s’entesten a menystenir la professionalitat del locutor adjudicant-li una parcialitat que el fa inútil. Ningú ha confirmat que l’equip de comentaristes que ha acompanyat les grans cites futbolístiques de Canal+ durant vint-i-quatre anys sigui rellevat de cara a la nova temporada, però en els espais oberts dels mitjans que van publicar la notícia, les reaccions populars eren diverses. Qui beneïa el canvi, això sí, no es movia d’un argument ben suat: massa culers, massa blancs. No la documentació, ni el ritme, ni la comprensió de les situacions de joc: la samarreta. En sentit invers, es podria preguntar si aquests opinadors són tan tenaços amb problemes que afecten realment el seu benestar diari o si, simplement, gaudeixen convençuts que tothom fa malament totes aquelles feines que, curiosament, ells no fan.

La parcialitat

Pot existir un comentarista parcial? Evidentment, en funció de l’abast geogràfic del seu mitjà. Això, però, no és incompatible amb l’honestedat en les apreciacions, el respecte pel rival i el coneixement individual i col·lectiu de l’equip que té, per assolir l’objectiu final de millorar l’experiència de visionat del teleespectador. Rescatant Deninger, no s’entendria que, amb tots els condicionants positius intrínsecs a aquest treball, un comentarista fos incapaç de traslladar a l’antena l’emoció de l’esdeveniment i la passió per explicar-lo. A l’hora d’encarar el partit, els mètodes són diferents: els fulls de llibreta omplerts a mida, per controlar totes les dades del partit en un cop d’ull; els post-it, enganxats segons les disposicions tàctiques dels equips i amb informació clau de cada jugador; el document esquemàtic elaborat amb processador de textos; o, fins i tot, una tauleta, amb finestres obertes als llocs web que proporcionen contingut útil. En tots els casos, però, el locutor professional passa les hores prèvies al partit fonamentant la base sobre la qual ha de bastir una bona retransmissió, un treball especialment meritori en l’era de la fragmentació, l’ off tube i el low cost, en què és freqüent que poques veus es reparteixin molts comentaris. No hi ha temps, doncs, per pensar en lluïments per als que esperen que el professional digui el que ells volen escoltar. I quan un mitjà avala aquesta actitud mantenint una veu en antena durant anys o dècades, el mínim que mereix el locutor és el respecte de tothom.

stats