A principis del mes d’agost, el mateix dia que contreia matrimoni, Mark Wilby, de 27 anys i abonat del Fulham, treia de la seva bústia una carta amb l’escut del club. En lloc d’un mer exemplar de mailing, però, Wilby va llegir un missatge emotiu i enginyós, que esmentava, fins i tot, el nom de la seva promesa. “La Lisa és meravellosa, gairebé perfecta -deia-, però al Fulham FC sabem que sempre serem els preferits del teu cor. Això no es pot discutir i hem pensat que justament aquest és el millor dia per admetre-ho”. Vint dies després, previ minut de silenci immaculat a Saint James’s Park, el capità del Newcastle, Fabricio Coloccini, i l’entrenador, Alan Pardew, assistien a les exèquies d’un dels dos seguidors magpies morts en el vol de Malaysia Airlines abatut a Ucraïna.
A Sacriston, deu milles al sud de Newcastle, va néixer i morir Sir Bobby Robson. Entre els elements que, segons una de les seves cites més apreciades, basteixen un club de futbol, hi ha el sentiment de pertinença, imprescindible tant per al que necessita sentir-se part d’un grup com per a la institució cap a la qual irradia l’afecte. Els especialistes en gestió de grups afirmen que, en qualsevol empresa, si tothom que hi treballa veu valorat el seu esforç, aquest sentiment s’enforteix. El Newcastle o el Fulham apliquen aquesta màxima a la relació club-aficionat, amb prou tacte perquè el receptor no detecti un exercici de mercadotècnia barroer. El lector pot creure, ara, que qui escriu lloarà la delicadesa britànica i blasmarà una suposada inacció als clubs catalans. Doncs no.
El 26 de maig va morir, als 40 anys, Sònia Morales Martínez, casada i mare d’una filla. Era pilot d’aviació i treballava en feines d’extinció d’incendis forestals. En un foc al nord d’Almeria, l’aparell que dirigia es va estavellar en un paratge rocós. Setmanes després, els pares de la Sònia, residents a Teià, rebien una carta del president de l’Espanyol, Joan Collet: “Rebeu la nostra més sentida expressió de condol i la nostra admiració per la Sònia, per tot el bé que va donar a la nostra societat amb una professió tan arriscada”. Adjunt, un carnet memorial amb l’últim número de sòcia perica que tenia la seva filla.
L’Espanyol i el Barça feliciten l’aniversari als socis, de forma personalitzada, via correu electrònic, sempre incloent-hi gadgetsdigitals. Els escrits de condol continuen enviant-se per correu ordinari: també ho fa així el Sabadell. Ni els arlequinats ni el Girona, amb tot, entonen el per molts anys individualment, i els gironins només expliciten el condol si es tracta de la defunció de persones rellevants del club i del seu entorn. Però en una època de competència voraç i múltiple, menystenir el vincle personal amb els socis pot condemnar una entitat a dependre d’una fidelitat abnegada però cada cop més fràgil.
