Publicitat
Publicitat

Del triomf i l'honestedat

En el bressol de la picaresca, el paradís de l'economia submergida i l'autopista del curt termini, és difícil que una manifestació tan massiva com el futbol no se n'empelti. Quan algú denuncia que els casos de manipulació de resultats, amb incentiu dinerari pel mig o no, es compten per centenars, també tenim una resposta molt mediterrània: omertà . Després, però, exhibim silenciosament les nostres vergonyes quan escrivim per rutina, en una prèvia preestival, que el conjunt X "rep un rival que ja no s'hi juga res". Joaquim Boadas n'ha tingut prou amb un any i tres mesos a la directiva d'un club de la LFP per despertar-se del son dels infants i fer-se una foto amb reminiscències açoreanes, però sense bigoti. Ha estat valent i diu tenir proves, però les clavegueres del futbol ja pudien molt abans de l'abril del 2012, de primeres pedres se n'han llançat tantes com mans s'han amagat, i els bumerangs tan sols s'encallen a les branques en una tornada dels Manel. Cau i net total, sí: pols a sota l'estora, no, i això també va per Tebas i Cardenal. I força a Dani Mallo i Albert Dorca, que no mereixen per res del món aquesta merda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF