CRÒNICA
Misc 22/12/2017

És hora de fer les maletes i desaparèixer

Crònica de l'ambient de la nit electoral del PP

i
Jordi Nopca
2 min
Un fotògraf a la seu electoral del PP, aquest dijous a la nit

BarcelonaEl llibre ideal per viatjar en metro cap a l’hotel Grand Marina del World Trade Center de Barcelona -escenari escollit pel PP per viure els resultats electorals d’ahir- era l’assaig de James Gleick Viajar en el tiempo (Ariel, 2017): segons les enquestes a peu d’urna, el partit liderat per Xavier García Albiol podia aconseguir menys escons fins i tot que l’any 1988, en què Jorge Fernández Díaz -encara amb Alianza Popular- n’havia guanyat sis. Tres dècades enrere, Jordi Pujol havia derrotat còmodament Raimon Obiols, Dragui -el saberut drac rosat de dibuixos animats- començava a adoctrinar l’audiència de TV3 i Michael Jackson sonava a tot arreu. El port de Barcelona era un lloc sens dubte més sinistre que ara, tot i que arribar al Grand Marina a peu encara ofereix contrastos: els ferris de Balearia surten a pocs metres dels sensesostre que dormen als bancs del passeig on hi ha l’hotel.

A dins, una dotzena de militants -amb camises i pantalons sensiblement més ajustats que els dels periodistes- esperaven la notícia. ¿Podia ser que el partit que havia impulsat l’article 155 obtingués els pitjors resultats de la seva història? El recompte de vots avançava a una velocitat menor que altres vegades, però a poc a poc es va anar confirmant que la realitat podia empitjorar les previsions. La màquina del temps s’havia passat de voltes. Amb el 98% escrutat, el PP català aconseguia només tres escons, i quedava a la cua del Parlament. La militància feia estona que s’havia esfumat -potser era hora de posar-se roba una mica més ampla-. Albiol havia dit en la intimitat de l’autobús de campanya: “Si trec tres escons tindré que marxar del país”. Doncs bé, una bona opció seria fer les maletes i agafar un creuer per desaparèixer, almenys durant uns dies, i oblidar-se de la desfeta. Tenia els vaixells a tocar.

stats