Un Sant Jordi de color groc

BarcelonaEl més polític i reivindicatiu dels últims anys: així ha sigut el Sant Jordi d’aquest 2018, en què han ressonat les protestes pels empresonaments a través de multitud de llaços, roses, samarretes, fulards i gorres, tots de color groc. “Fa mesos que porto aquest llaç -deia Joan-Lluís Lluís, un dels noms destacats de la jornada gràcies a Jo soc aquell que va matar Franco, premi Sant Jordi-. Fins que les coses no canviïn el seguiré lluint”.

Discrets i alhora tossuts -una mica com el caràcter català-, els llaços es van anar multiplicant al llarg del dia, perquè eren moltes les parades que, a més de vendre roses de color groc, hi afegien aquest complement. Al centre de la plaça Catalunya, la parada de l’acampada per la República, que dura des de fa 82 dies, era un dels punts que distribuïen més llaços. “Tenim la xapa de «Llibertat presos polítics», però des d’avui també tindrem el llacet”, deia un home que feia cua.

A primera hora del matí, al Palau de la Virreina, mentre desenes d’editors, escriptors, caps de premsa i polítics esmorzaven coca de recapte i pa amb la senyera inscrita, Ada Colau dedicava unes paraules de suport al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que “es dedica a una tasca tan perillosa com defensar i estimar la llengua i la cultura catalanes”. Darrere l’alcaldessa, desenes d’autors esperaven enfilats en una grada el moment en què la foto de rigor els immortalitzaria. Hi havia tanta gent que es va haver de fer un segon torn. Víctor Amela i Manuel Rivas s’ho miraven des d’una distància prudencial. “Aquest any em fa mandra”, deia l’autor de La filla del capità groc, novel·la publicada el 2016 -i de títol premonitori-. “Jo hi aniria, però sense barret no em deixo fer fotos”, afegia Rivas, que ha recopilat els seus articles més combatius sobre el present a Contra todo esto.

Una tradició massiva

“Esperem que sigui l’últim Sant Jordi atípic”, explicava Jaume Cabré, que només va signar una hora a la parada d’Òmnium. Feia referència, esclar, al context polític. El dia era radiant: un sol que estavellava, núvols petits i esfilagarsats, i un termòmetre que es va enfilar fins als 23 graus. La Rambla era plena des de primera hora del matí. Les furgonetes de la Guàrdia Urbana que barraven el pas als vehicles eren l’únic record del 17 d’agost de l’any passat, quan els atemptats jihadistes van acabar amb la vida de 14 persones i van deixar 151 ferits.

La novel·la històrica i el Procés

La venda de llibres avançava a bon ritme. “La jornada ha sigut molt bona, però hi hem d’afegir un dissabte en què les llibreries han fet una venda molt positiva i un diumenge amb una quantitat important de botigues obertes”, explicava Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya. Caldrà esperar fins divendres per saber les xifres de venda definitives, però des del Gremi de Llibreters s’avançava ahir a última hora de la tarda que rondarà la mateixa facturació que l’any 2017: 21,80 milions d’euros. “El fet que Sant Jordi hagi caigut en dilluns ha permès que la gent hagi complert amb la tradició d’una manera esglaonada i massiva un cop més”, comentava la presidenta del gremi, Maria Carme Ferrer.

Abans de tancar caixa ja hi havia llista dels títols més venuts, que representen entre un 4% i 5% del total. En ficció catalana, al pòdium hi abundaven la novel·la històrica i el misteri. El premi Ramon Llull de Martí Gironell, La força d’un destí -que explica la història de l’emprenedor Jean Leon-, ocupava la primera posició, seguit de la ucronia de Joan-Lluís Lluís sobre l’assassinat de Franco. El thriller d’aquest Sant Jordi ha sigut, sens dubte, La dona a la finestra, debut del nord-americà A.J. Finn, que apareixia als rànquings en català i castellà: si se sumessin, podria ser número 1.

Una altra tendència amb una excel·lent repercussió de vendes han sigut els llibres sobre l’1 d’octubre i el procés sobiranista català, encapçalats per Operació Urnes, dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó. Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas, també de l’ARA, ocupava la segona posició: el periodista havia sigut un dels autors que més llibres va firmar durant tot el dia. “Esperem repetir el que ha passat durant el matí”, desitjava Bassas durant el dinar de Grup 62 a l’Hotel Condes, on es va poder veure Inés Arrimadas amb un somriure de satisfacció i entomant rajos de sol.

En castellà triomfaven les novetats de María Dueñas, Juan Francisco Ferrándiz i Elísabet Benavent: dues novel·les històriques complementades per la mirada mil·lennial de Benavent. Reincidia Patria, de Fernando Aramburu, publicada fa gairebé dos anys. L’escriptor es va referir a una diada tan polititzada: “Jo soc escriptor i el meu compromís és observar la realitat. No tinc receptes per solucionar els temes socials. L’únic que puc dir és que tant de bo els catalans no passin el mateix que vam viure els bascos durant anys”.

La sorpresa en no-ficció castellana va ser que un poemari, Las almas de Brandon, de César Brandon Ndjocu, acabés ocupant el primer lloc de la llista. El segon també és un altre poemari, de la influencer Laura Escanes; tots dos, fenòmens juvenils. Tot i l’allau de llibres feministes i la quantitat considerable de títols firmats per dones, la seva presència és encara minoritària en les llistes dels més venuts.

Els grans grups editorials (Planeta i Penguin Random House) han ocupat la majoria de posicions del rànquing en català i castellà, però els lectors han premiat també el compromís d’Ara Llibres, que, amb l’excepció d’ Operació Urnes (Columna), ha publicat llibres amb un gran èxit de Jordi Borràs i Ramón Cotarelo, i també un recull d’articles que, des del títol, sintetitza el clam popular de la jornada: Per la llibertat.

La Virreina, nou tret de sortida de la diada

Després que fa dos anys el Regina va deixar de ser l’escenari de l’esmorzar de Sant Jordi, l’Ajuntament de Barcelona n’ha agafat el relleu. Des d’abans de quarts de deu del matí, la cua per accedir al pati central del Palau de la Virreina era considerable. La recompensa era un esmorzar generós, discursos reivindicatius i -atenció- la possibilitat de fer-los passar avall amb una cervesa. El perill és que torni a morir d’èxit.

El color prohibit

llueix més que mai

Carles Puigdemont i els quatre consellers van recordar que “el govern de la República reivindica l’esperit de Sant Jordi per fer front als dracs de la censura i l’exili”. Ho feien lluint els mateixos llaços grocs que portaven desenes de milers de ciutadans a tot el país i també molts escriptors, entre els quals hi havia Roser Capdevila, Joaquim Carbó, Marina Garcés, Jordi Coca i Màrius Serra.

La literatura

feminista triomfa

Una de les tendències d’aquest Sant Jordi han sigut els llibres sobre feminisme. Malgrat que finalment cap d’aquests ha aparegut entre els més venuts de la jornada, les cues que tenien autores com ara Leticia Dolera, Moderna de Pueblo i Lola Vendetta eren impressionants. “Hem de vigilar que el feminisme no es converteixi només en una moda passatgera: hauria de persistir”, advertia Najat El Hachmi.

Un nou escenari que vol esponjar el públic

El carrer Consell de Cent es va afegir als carrers amb parades de llibres i roses. No eren gaire concorregudes, però l’espai servia per descansar de l’atapeïment de la Rambla. Un dels paradistes més singulars era l’editor Francis Boutle, que des de Londres ha publicat traduccions de Josafat, de Prudenci Bertrana, l’antologia de poemes de Montserrat Abelló i la recent versió anglesa de L’esfera insomne, de Màrius Sampere.

L’1 d’octubre arrasa

en la no-ficció

Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó, ha sigut el llibre més venut de no-ficció en llengua catalana. Entre els cinc primers hi havia també Dies que duraran anys, del fotògraf Jordi Borràs, i el recull d’articles Per la llibertat, en tercera i quarta posició, respectivament. També en castellà ha ocupat la tercera posició Ramón Cotarelo, amb España quedó atrás. El procés sobiranista ha fet furor.