EL VOTANT DEL PARTIT TARONJA
Misc 08/09/2018

Les quatre claus del fenomen Ciutadans

Especialitzat en el Parlament, és un partit interclassista amb uns dirigents més radicals que els seus votants

i
Jordi Muñoz
4 min
Les quatre claus del fenomen Ciutadans

PolitòlegCiutadans ha tingut una trajectòria electoral fulgurant, a redós del procés sobiranista. En pocs anys ha passat de la perifèria del sistema de partits a ser la primera força del Parlament, al davant dels grans partits tradicionals. Tot i que la seva penetració electoral queda ben lluny de les hegemonies que van construir en els seus espais respectius CiU i el PSC, en un escenari tan fragmentat com l’actual política catalana, un 25% del vot és un resultat excel·lent.

Ciutadans ha crescut contra l’independentisme, però va néixer contra el catalanisme. De fet, va néixer en un moment en què la independència no era més que una hipòtesi llunyana i minoritària. Per això la seva irrupció al centre de la política catalana té implicacions que van més enllà del debat sobre la independència. Perquè els dirigents de Ciutadans impugnen de manera explícita els consensos bàsics del catalanisme, al voltant de les institucions d’autogovern i de la recuperació de la dignitat de la llengua i la cultura catalanes.

Ciutadans i la seva penetració electoral són un fenomen sociopolític de primera magnitud. Possiblement un dels més significatius de la Catalunya contemporània. I per això val la pena analitzar les claus del seu creixement. En aquest article en repassem quatre que considerem especialment significatives, però òbviament sense cap pretensió d’exhaustivitat.

Les quatre claus del fenomen Ciutadans

1. És un partit especialitzat en les eleccions al Parlament

Tradicionalment eren els partits del nacionalisme català els que obtenien més bons resultats en les eleccions al Parlament i patien fugues de vot en les eleccions generals. Paradoxalment, Ciutadans sembla haver adoptat aquest patró, i es comporta electoralment d’una manera semblant a l’antiga CiU. És un partit espanyolista que concentra el seu èxit en les eleccions al Parlament. Ni tan sols l’eclosió de Ciudadanos en l’arena política espanyola ha permès al partit acostar-se, a les generals, als resultats que assoleix a les eleccions al Parlament. Tampoc en les eleccions municipals, en què els dèficits de tradició i implantació local els poden passar factura. Falta veure si el 2019 aconseguiran compensar-los i arrossegar als ajuntaments una proporció més gran dels seus vots que recullen al Parlament. Serà una de les claus de les pròximes eleccions.

2. Té èxit als barris més rics i als de renda més baixa

Ciutadans és un fenomen polític molt interclassista. Si ens fixem en la ciutat de Barcelona, on disposem de bones dades de renda i vot en l’àmbit de barri, observem un patró molt marcat: l’èxit de Ciutadans es concentra en els barris de renda més alta i més baixa de la ciutat. Pedralbes i les Tres Torres, d’una banda, i Torre Baró i Ciutat Meridiana, de l’altra. És als dos extrems de l’estructura de classes socials de la ciutat on Cs va assolir resultats que en alguns barris es van acostar o van superar el 40% dels vots. En altres zones urbanes fora dels límits estrictes de Barcelona sembla que es reprodueix el mateix patró. Això, tanmateix, només passa a les eleccions al Parlament: si ens fixem en les generals, Ciutadans triomfa sobretot en els barris de rendes més altes. I això explica la seva davallada. Hi ha, per tant, una contradicció potencial en el seu electorat, que té interessos potencialment contraposats. I per això l’operació Manuel Valls, que sembla més orientada a l’electorat de la part alta de Barcelona, podria no resultar tan exitosa com alguns preveuen.

3. És més fort allà on hi ha menys densitat associativa

Ciutadans ha penetrat electoralment en molts espais socials, i molt diversos. Però un patró interessant, que era especialment cridaner el 2012 o el 2015, era el seu gran èxit en zones suburbanes, com els barris residencials creats durant els anys de la bombolla immobiliària, o les urbanitzacions que poblen algunes zones de la regió metropolitana àmplia: algunes parts del Vallès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès, la Selva o parts del Bages. Són territoris de poca densitat de població, en què l’espai privat és abundant, la població s’hi ha mogut més recentment i on, generalment, la trama social i associativa és més feble que en els nuclis tradicionals. Òbviament, hi ha moltes diferències sociològiques entre aquestes zones i els nuclis de població més antics, però fa l’efecte que la densitat associativa és un factor important que ens ajuda a predir els resultats electorals de Ciutadans. Com mostra la gràfica, com més associacions hi ha en un municipi, més mals resultats obté Ciutadans, fins i tot després de descomptar l’efecte d’altres factors com ara l’origen, la llengua, la renda o el nivell d’estudis de la població. És un efecte robust i consistent, amb dades d’algunes enquestes que mostren com els simpatitzants de Ciutadans tenen menys probabilitat d’haver col·laborat amb associacions i, per contra, són més propensos a rebre la informació política per la televisió.

4. Els seus votants són menys radicals

N’hi havia que deien que un dels factors que van portar a l’aparició de Ciutadans era el fet que els dirigents del PSC eren més catalanistes que els seus votants. Si això era cert, ara ens trobem en l’escenari contrari. La radicalitat espanyolista i contrària a l’autogovern que exhibeixen Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Albert Rivera no sembla correspondre’s exactament amb el perfil actitudinal del seu electorat. És cert que una part important dels seus votants els segueixen en les seves posicions, però el rebuig a les millores de l’autogovern no és ni de bon tros unànime. Com es veu a la gràfica, un 37% dels simpatitzants de Cs deien, a finals del 2017, que voldrien que el Procés acabés amb un acord per a més autogovern. I, segons el CEO, pràcticament un terç dels seus votants pensen que Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia. Aquestes incongruències entre dirigents i votants no necessàriament han de traduir-se automàticament en desercions electorals. Però en poden ser la llavor, sobretot si els dirigents opten per un discurs i una praxi política orientats als seus electors més radicals, com està fent últimament Ciutadans.

stats