La feblesa de l'espanyolisme

JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Probablement, l'espanyolisme a Catalunya no ha arribat al seu sostre de mobilització, ni en extensió ni en intensitat. Atesa la composició sociopolítica de la societat catalana, no ens hauríem de sorprendre si en els propers mesos aquest moviment va a més. De fet, el que sobta és que es trobi tan poc articulat, vista la intensitat de la mobilització independentista. Tres hipòtesis podrien explicar-ho: la primera és el llast de les rèmores feixistes, que, malgrat els esforços, no aconsegueixen treure's del damunt. L'anunciada presència d'organitzacions feixistes a la plaça Catalunya pot espantar part del seu públic potencial. La segona és la manca de tradició: mentre que el sobiranisme es fonamenta en un dens teixit associatiu preexistent, l'espanyolisme troba poc més que les decadents cases regionals. Finalment, cal tenir en compte que la defensa de l' statu quo no requereix tant d'esforç com un projecte de transformació. En altres paraules: amb tot l'aparell de l'Estat al darrere, no calen tantes manifestacions.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF