Publicitat
Publicitat

Els compromisos electorals permeten conèixer la posició i els projectes de cada partit però cal llegir-los també entre línies

La crisi als programes, la independència als discursos

Analitzar els programes electorals permet fer-nos una idea força aproximada de les coordenades del debat polític actual al país. Els programes contenen el nucli de les propostes dels partits i, per tant, serveixen per fixar-ne la posició. Tanmateix, com tot en campanya electoral, els programes són textos fonamentalment propagandístics, que volen una lectura crítica per extreure'n conclusions rellevants. I és que, sovint, usen un llenguatge estandarditzat i una certa ambigüitat que fa difícil, a primer cop d'ull, detectar les diferències.

Una bona prova d'això la tenim en els núvols de les paraules més repetides, que evidencien un nucli de llenguatge comú en tots els programes, més enllà de les diferències ideològiques. Així, els termes Catalunya i social estan entre els més mencionats en tots els programes. Paraules com serveis i persones també formen part d'aquest llenguatge comú.

Malgrat l'àmplia coincidència, una anàlisi més detallada sí que revela patrons interessants. Així, trobem que mentre CiU parla de gestió , empreses i desenvolupament , ICV prioritza termes com dret , públic i garantir . En el PP hi destaquen llei , empreses i serveis , i el PSC prioritza els conceptes govern , serveis i recursos . En aquest àmbit, ERC inclou termes com polítiques , serveis i salut . Curiosament, tot i que el debat sobiranista centra la campanya, la paraula independència només és de les més repetides per Solidaritat. ERC prioritza la idea de república catalana i CiU el concepte de país.

Distribucions reveladores

Més enllà de les paraules més repetides, l'anàlisi de l'espai que dedica cada partit a cada àmbit també pot donar claus importants sobre les seves prioritats en aquestes eleccions. Curiosament, la formació que dedica una proporció més gran del seu programa a la relació Catalunya-Espanya és el PSC. Els socialistes sembla que fan un esforç addicional per explicar la seva posició en aquest debat. Aquesta qüestió gairebé en tots els casos és la primera que s'hi tracta i en alguns (com el d'ERC, CiU i SI) hi apareix com un eix transversal en els diversos apartats.

El tema que ocupa més espai en tots els programes és l'estat del benestar, que capitalitza entre un 20% i un 40% de l'espai, tret del cas de CiU, en què l'espai dedicat a la sanitat, l'educació i les polítiques socials és del 18% i el tema més tractat és l'economia, amb un 36%.

La qüestió territorial i ambiental és especialment rellevant en el programa de la CUP (ocupa un 20% de l'espai), i també té rellevància en els programes de CiU i ERC. Tanmateix, en el cas d'ICV la qüestió ambiental és transversal en les seves propostes econòmiques, i en el programa de CiU el que hi predomina en aquest àmbit són propostes sobre infraestructures.

L'aprofundiment i la regeneració democràtica tenen molt de pes en els programes d'ICV, CUP i C's, mentre que el PP destaca molt les propostes sobre simplificació i eficiència administrativa. El debat lingüístic i cultural té molt de pes en el programa de la CUP (gairebé un 20%), seguida d'ERC i SI (sobre el 10%), mentre que la resta de formacions hi dediquen molt menys espai.

Finalment, hi ha també omissions interessants: el PP i Ciutadans no parlen de les relacions exteriors, mentre que a ERC i SI hi tenen un pes molt destacat, sobre el 8%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF