La necessitat de respondre a la crisi de confiança política i la pressió del context han portat els partits a posar-se d'acord per fer un pas endavant en la transparència de la informació pública. És una bona notícia. Ara bé: la transparència té costos que cal assumir si volem fer alguna cosa més que una simple operació de maquillatge. Demana replantejar la interpretació tan estricta que fem de principis com la protecció de dades personals i, més en general, la idea de privacitat. Als països més transparents, com els nòrdics, fan públiques totes les converses dels responsables polítics, i fins i tot les declaracions de renda dels ciutadans. Nosaltres encara hi estem lluny, la pregunta és si estem disposats a avançar-hi. A ells no els va gens malament.
