27/09/2015

Quin valor tenen les enquestes?

4 min

Politòleg de la UBD’aquí unes hores sabrem -entre altres coses- si les enquestes preelectorals s’han acostat al resultat final o no.

[Consulta totes les enquestes a l'especial de l'Ara.cat]

Vivim en la paradoxa que se’n fan més que mai i se’n parla arreu i tothora, però al mateix temps les enquestes polítiques estan cada cop més desprestigiades. ¿Fins a quin punt està justificat aquest desprestigi?

Una manera d’avaluar-ho és mirar enrere i comparar les prediccions que van fer les enquestes amb el resultat de les eleccions anteriors. Molta gent té fresc el record del 2012, quan pràcticament totes les enquestes publicades durant la precampanya i la campanya predeien un resultat de CiU molt superior al que finalment va obtenir. De mitjana, les enquestes esperaven que la federació obtingués un 38% del vot i, per contra, es va quedar en un 30,7%. En conseqüència, totes les altres formacions estaven infraestimades, especialment ERC (de mitjana uns 3,2 punts per sota del seu resultat final) i la CUP, que en moltes de les enquestes ni apareixia.

Enquestes

Una diferència de vuit punts -que queda clarament fora del marge d’error- indica que, més enllà de la imprecisió pròpia de les enquestes, hi va haver una desviació sistemàtica que els instituts d’opinió no van poder detectar. Possiblement va ser per una combinació de canvis que es van produir en la recta final de la campanya, quan no es poden publicar enquestes, i de desviacions en el mostreig i la declaració del vot que no es van corregir. Els sondejos que més es van acostar al resultat van ser Gesop a El Periódico i Feedback a La Vanguardia, per bé que en els dos casos les desviacions van ser importants.

Més fiabilitat el 2010, tret del PP

Tot i que el cas del 2012, que és el més recent, és el que té molta gent a la memòria aquests dies, val la pena mirar també les anteriors eleccions al Parlament, les del 2010. En aquella ocasió les enquestes, de mitjana, van fer una estimació de vots molt semblant al resultat final. Hi va haver petites desviacions, però no van ser gaire significatives. La majoria de partits es van allunyar, com a molt, un parell de punts de les prediccions, tret del PP, que va obtenir uns 3,5 punts més del que suggeria la predicció mitjana. En tot cas, aquesta mena de diferències entren dins dels marges d’incertesa inherents a la recerca amb enquestes i, per tant, són perfectament esperables. El 2010 les enquestes que en conjunt es van acostar més al resultat final van ser una de l’Institut Opina per a la Cadena SER i una de Gesop publicada a El Periódico.

A més, si en els percentatges de vot és habitual trobar algunes desviacions, les prediccions d’escons són més complicades de fer. El repartiment d’escons es pot veure alterat per marges molt estrets de vot, que són impossibles de detectar en una enquesta. Així, si un partit -com SI el 2010 i la CUP el 2012- creix unes dècimes i aconsegueix entrar al Parlament, això altera el repartiment d’escons entre les altres formacions. Igualment, la llei D’Hondt fa que els últims escons a cada província es dirimeixin per uns marges molt estrets, sobretot en les circumscripcions menys poblades.

Quina conclusió n’hem de treure, de tot això? En condicions normals les enquestes tenen un marge d’incertesa que cal considerar sempre. Normalment són útils per dibuixar, a traç gruixut, la imatge general que podem esperar, però no poden predir amb precisió els detalls d’eleccions molt ajustades. Desviacions de 2 a 3 punts són molt habituals, fins i tot quan les enquestes funcionen bé. El problema, òbviament, és que diferències d’aquesta magnitud poden capgirar els resultats electorals i determinar qui fa festa i qui posa cares llargues la nit electoral.

A més, com s’ha repetit sovint, vivim en un context que fa especialment difícil la tasca de la predicció de resultats electorals a partir d’enquestes. La multiplicació del nombre de partits augmenta la incertesa de les estimacions que podem fer. El fet que cada cop menys gent utilitzi el telèfon fix fa més difícil obtenir mostres representatives per aquest mètode. El context de gran inestabilitat política genera indecisió en segments importants de l’electorat i dificulta que es puguin calibrar adequadament les mostres, ja que el record de vot en les anteriors eleccions sovint es confon amb la intenció o amb el vot en eleccions diferents. No és estrany, per exemple, trobar avui enquestats que afirmen que en les últimes eleccions al Parlament van votar Podem o Barcelona en Comú. I cap de les dues formacions existia encara.

Tindrà majoria absoluta JxSí?

Tot plegat manté l’emoció de la nit electoral. Gràcies a les enquestes sabem més o menys on som, però no amb total precisió. I en aquesta ocasió les grans preguntes que tothom es fa queden dins dels marges d’error. ¿Junts pel Sí tindrà majoria absoluta? ¿Sumarà amb la CUP el 50% dels vots? No són els escenaris més probables, però, amb els números a la mà, les dues coses semblen possibles. Ara bé, sempre queda la possibilitat que, com va passar el 2012, hi hagi tendències amagades que encara no ha detectat ningú.

stats