Publicitat
Publicitat

Interessos comuns

Tota millora de les relacions entre Catalunya, el País Valencià i les Illes és bona notícia. No només compartim llengua, cultura i història, sinó que tenim un grapat d'interessos comuns. Tants, que només un acomplexament històric pels atacs de l'espanyolisme més furibund pot explicar que trobades com la de Pere Navarro, Ximo Puig i Francina Armengol no siguen més habituals. Mentre ens entrampàvem en els paranys de l'anticatalanisme, s'ha anat configurant un model d'estat que, especialment pel que fa a la planificació d'infraestructures i el sistema de finançament, ens ha girat l'esquena fins al punt de posar els tres territoris en una situació desesperada. El problema d'aquesta trobada, però, és que es vulga plantejar per alimentar l'última quimera -la de la reforma en sentit federal de la Constitució- que branda el PSC com a eixida a les contradiccions que li genera el debat del dret a decidir. Les reserves de Griñán són especialment indicatives del futur, negre, de la proposta de Navarro.

21D
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF