03/09/2011

Comença la involució

2 min
Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre negociaven les esmenes amb el PP i el PSOE amb el ple en marxa.

La reforma de la Constitució aprovada ahir per la piconadora constitucional PP-PSOE té múltiples lectures. D'entrada, suposa la constitucionalització d'una determinada política macroeconòmica, i, per tant, l'exclusió de propostes alternatives (la possibilitat de fer del deute una palanca del creixement futur, com defensava Keynes, per exemple) que poden agradar més o menys als mercats internacionals de capital o a Angela Merkel, però que són legítimes i haurien de tenir cabuda en un sistema democràtic. Però també representa un encongiment significatiu del consens constitucional espanyol del 1978 i la liquidació de l'autonomia financera de les comunitats autònomes. De fet, la votació d'ahir és el tret de sortida d'una involució autonòmica que fa anys que va congriant-se.

Així, mentre a Catalunya es discutia de pacte fiscal, federalisme, dret a decidir i independència, a Madrid fa temps que opinadors, think tanks i líders polítics -i no només de la dreta- van propagant el discurs de la involució: la descentralització ha anat massa enllà, les comunitats autònomes són organismes deslleials i indisciplinats que han esdevingut un llast per al desenvolupament econòmic i polític d'Espanya, i, per tant, cal recentralitzar l'Estat i limitar l'autonomia política. Tant ha funcionat aquest discurs que fins i tot ha sorgit un partit que s'hi ha especialitzat, UPyD, i fins i tot ha arribat a la premsa econòmica internacional convertit en una mena de dogma irrefutable. La crisi, doncs, és la gran excusa d'una idea que va començar a prendre força durant la tramitació del malaurat Estatut català.

Per això no ens hauria de sorprendre que el PP i el PSOE hagin aprofitat l'avinentesa de la crisi del deute per oficiar el primer acte d'un guió que ja estava escrit abans que la prima de risc entrés a les nostres vides. I és que a Catalunya hi ha qui ha volgut fer veure que no se n'assabentava, però en els darrers anys els centres de gravetat del debat polític català i espanyol han anat allunyant-se cada vegada més i avui són dues galàxies paral·leles que només la Santa Aliança (l'econòmica i la política) i els indestructibles llaços entre el PSC i el PSOE poden mantenir cosides i relligades. Qui vulgui descosir-les, doncs, ja sap cap a on ha de mirar.

stats