Jordi Llavina

Jordi Llavina

Un solc en l’ésser de les coses

Diu Manuel -aquest és el primer cognom de l’autor- que l’escriptura “obre un solc en l’ésser de les coses”. En la seva cèlebre conferència sobre Hölderlin, Martin Heidegger -aquell recercador infatigable de...

Heidegger va conèixer ‘Erewhon’?

L’Anglaterra de Samuel Butler era un país molt civilitzat, que ja feia gairebé cent anys que havia iniciat la Revolució Industrial. El britànic era un imperi puixant, que, tot i això, encara havia de viure...

Un monument més durador que el bronze

Vaig llegir aquest llibre, com tinc el costum de fer quan arriba el bon temps, caminant entre vinyes i camps de cereal, prop de Vilafranca. Es podria dir que el sentit del vers horacià m’hi predisposava. En...

Potser en farà un poema

Any 1933. Josep Carner, que aviat farà cinquanta anys, és a Hendaia. Un amic el convida a la Provença. Hi visiten la catedral de Sant Bertran, un element de la qual fascinarà el poeta: una estela, esculpida...

Invitació a pensar(-se)

Ignasi Aragay presenta El món us espera com si fos una carta dirigida als seus tres fills. No és estrictament una carta, esclar (es tracta d’un artifici). El text tampoc no està adreçat, privadament i...

El meu poble és Alaiork

L’any 2007 van convidar Ponç Pons a fer una lectura poètica a Nova York. Ell i la seva dona van passar uns quants dies a la ciutat, instal·lats a l’Hotel Roger Smith. Van passejar per avingudes, carrers,...

La força dels llaços familiars

El primer capítol de Boulder -nom figurat de la protagonista-és esplèndid. La jove s’ha embarcat en un mercant, en què treballa com a cuinera: “Necessitava encarar el buit”. El vaixell costeja Xile. Una...

La poesia inspirada

Alexandre de Riquer, avi de l’insigne filòleg, va ser un artista total, vigorós exemple del creador modernista: escriptor, pintor i artesà. Aquesta és la seva obra literària més ambiciosa: un colossal poema...

La noia dels dos somriures

La Rut és una dona que mostra dos somriures: el de la felicitat i el de només passar-s’ho bé. I té una particularitat, o una raresa: condueix una grua. La flaca per la grua li ve d’un dels seus amors de...

El rei superb de la màscara

Thomas Mann no decep mai. El seu domini absolut de la forma -o gairebé absolut: val la pena llegir el magnífic epíleg de Jordi Llovet- serveix per presentar personatges i situacions que aprofundeixen el...

El drama de la vellesa

Aquest relat, ple de gràcia, resulta una mica desconcertant. Al final, vull dir, quan el vell -no gaire més de 60 anys; però són els 60 de fa gairebé un segle- sublima la seva passió (i les seves pors) per...

El nostre gran poeta de l’absència

L’edició que presento de la poesia catalana completa de Josep Sebastià Pons -la tercera, després de la de Tomàs Garcés, de 1976, i la de Cristià Camps, de 1988- hauria de ser saludada com un esdeveniment...

La irrupció de l’inesperat

En tots i cada un dels tretze relats que conformen aquest llibre, hi ha un element inesperat, un fet que torba la pau dels protagonistes i que en condicionarà la vida. Un mur que parteix un poble pel mig,...

‘Abulcàssim, c’est lui’

Vet aquí un llibre fascinant. Jordi Cornudella, un magnífic poeta que s’ha prodigat ben poc (aquest és el seu tercer títol des del 1985), hi aplega tres de les seves grans vocacions: la d’autor líric -vull...

L’àcid color de la misèria

En francès, aquesta novel·la d’Émile Zola que forma part del cicle dels Rougon-Macquart du el títol de L’assommoir. El verb assommer vol dir estabornir, estassar, que és, en definitiva, la manera que tenen...

La floridura del melic

Sovint, quan llegeixo un poema -un poema que expliqui alguna cosa, s’entén-, em pregunto quina devia ser la imatge que el va desencadenar, l’impuls seminal. En el titulat Joc, Joan Vinyoli va reflexionar...

A l’estança de les neus

Himàlaia vol dir “estança de les neus”. I aquest és el lloc que Paolo Cognetti va triar per acabar l’any del seu quarantè aniversari. Un viatge iniciàtic, doncs, per acomiadar-se de la joventut. L’escriptor...

Una obra mestra de l’art de narrar

Thomas Mann va publicar aquesta novel·la el 1901, quan tenia 25 anys. Però el geni i el talent que atresora ens continuen admirant molt més d’un segle després. No hi enfila les llargues disquisicions...

Retorn a l’ànima de Carles Riba

Quina esplèndida edició de la poesia de Carles Riba, aquesta que ens acaba de donar Jordi Malé! No és una edició crítica, però, a la pràctica, com si ho fos. A partir d’ara, els estudiosos de Riba s’hi...

Assenyalant cap amunt

Què és el que commou tant de David Copperfield, l’obra de Dickens publicada per entregues entre 1849 i 1850? Potser que, en mil pàgines, el protagonista i el seu cercle de coneixences se’ns arriben a fer...

La mà que fa llum a les boques

És un privilegi que un dels grans especialistes internacionals en la poesia de Paul Celan sigui un ciutadà d’aquest país de països que amb prou feines ja només relliga la llengua. Arnau Pons està fent una...

“Sobre els seus ulls s’espargí la tenebra”

Els darrers anys de la seva vida, l’eminent filòleg Joan Solà va dedicar diversos comentaris a la segona traducció ribiana de l’Odissea (1948-1953), que considerava un portent literari. En el discurs que va...

El ritme del sentit

Aquest llibre aplega (gairebé) quaranta anys de poesia. El mateix autor n’ha fet la selecció dels poemes, tenint en compte tots els seus llibres publicats excepte els dos primers -un dels quals, De l’home...

“No us estimeu el vostre país”

Aquest opuscle tan lluminós, d’una tossuda vigència, està format per quatre cartes adreçades a un amic imaginari alemany que ha abraçat la causa del nazisme. Albert Camus les va escriure entre el juliol del...

“No he tocat mai un mort”

Cal llegir més d’una vegada aquest llibre. Sembla que, d’un cop d’ull, en puguem abastar el significat, la intenció, però no és així. Per fer-se càrrec, posem per cas, de la tensió que hi ha de punta a...

La gran novel·la de Sandville

En l’últim dels relats aplegats en aquest llibre magnífic, El camí dels esbarzers, d’una esclatant maduresa i, alhora, d’una radical frescor narrativa, un fotògraf interessat a retratar la mirada dels...

La gallina morta capaç de levitar

Els relats d’aquest llibre de Bertolt Brecht (1898-1956) sovint estan inspirats en figures històriques: Cèsar, Francis Bacon, Giordano Bruno, Sòcrates... El narrador, però, ens els presenta en algun moment...

Un ciri ben alt per a la llum metafísica d’en Màrius

“Em moro a sobre”, va confessar en un vers recent. La mort era una de les seves obsessions, d’ençà de L’home i el límit, el llibre amb què va guanyar el Carles Riba l’any 1963. I també ho era Déu, a qui...

“Reivindico una tradició negada o falsejada”

Berta Piñán (Caño, Astúries, 1963), poeta en llengua asturiana, forma part de la segona generació del Surdimientu -un moviment de recuperació de l’asturià que va tenir lloc al Principat en el temps de la...

Història d’un heroi banal

Agustí Vilamat, el protagonista de la novel·la de Joan-Lluís Lluís, neix a Solsona el 1916. Ja de ben petit demostra que té molt bon ull per a la llengua. Un ull, només: l’esquerre. L’altre, el dret, l’ha...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >