L' ASCENSOR
Misc 13/02/2011

On els sentiments habiten

i
Jordi Galceran
2 min

"Ese traje que llevas está muy bien, Artur ". Entre presidents és normal dir-se de tu. Per això en Miguel Ángel Revilla, Excelentísimo Señor , president de Cantàbria, es dirigeix amb aquesta familiaritat a l'Artur Mas, Molt Honorable Senyor, president de Catalunya, ara que han coincidit a l'ascensor. " Es de confección ", respon en Mas amb aquell domini del castellà que ens enorgulleix a tots, i per demostrar-ho s'obre la jaqueta i en mostra la marca, ubicada sota la butxaca interior. El president de Catalunya és un home presumit, no ho negarem pas. Li agrada vestir amb una elegància discreta, sense estridències, però amb aquell punt que fa que les senyores enteses valorin la qualitat del teixit o la pulcritud del planxat. Revilla acluca els ulls, com qui està llegint unes lletres llunyanes, però en realitat és una altra cosa la que fixa la seva atenció: "¿ Y esa estilográfica ?" Es refereix a la que Mas porta a la butxaca interior. " Es un bolígrafo ", respon el nostre president sentint que aquest trajecte ja comença a durar massa. " Me gusta ", confessa el càntabre. " Es un bolígrafo normal, en cualquier tienda...

" Mas, malgrat estar acostumat a aquest tipus de conversa, no pot evitar manifestar la seva impaciència amb una llambregada ràpida al rellotge. " ¡Dios mío. Quiero un reloj como ése! " La veu de Revilla ha sonat gairebé com una exigència, com la d'aquells nens que veuen el veí amb un tricicle nou i no poden evitar posar-se vermells, prémer els llavis i tancar els punys. " Eso sí que va a ser imposible. Es una pieza única. Herencia de familia ". Mas, en dir això, fa un mig somriure satisfet. Hi ha coses en aquest món que no es compren amb diners, sembla que vulgui dir amb la seva expressió.

I això toca Revilla, el toca ben endins, allà on habiten els sentiments més pregons: l'estimació pels fills, el respecte a la gent gran, l'amor als animals i el lligam amb la terra que t'ha vist néixer.

stats