'Waka-waka'

Sandro Rosell sempre ha sentit una certa incomoditat a l'hora d'expressar-se en públic però, com aquell rei anglès quec, ara recordat per la pel·lícula, que va dominar la tremolor dels seus òrgans vocals per tal de dirigir-se a la nació en les hores més fosques de la Segona Guerra Mundial, de vegades, a la vida, cal superar les limitacions pròpies per estar a l'alçada del que ens exigeix la història. El moment present sembla un d'aquests instants decisius: el Sandro s'acaba de trobar a l'ascensor amb la Shakira. Rosell, però, vacil·la. Les informacions que li han arribat sobre l'interès de la colombiana per l'actualitat blaugrana són parcials i tampoc té clar quin és el to que escau a una situació com aquesta. Els dubtes són interromputs per les paraules del seu assessor en relacions públiques, ressonant un cop més dins del seu cap: "President, ha de llançar-se, hem de vendre imatge, en un entorn globalitzat tot penja d'aquí." Doncs, som-hi. Potser el que és millor és adoptar una posició, diguem-ne, institucional: "Disculpi l'atreviment. Permeti'm que em presenti. Sóc Sandro Rosell, president del Futbol Club Barcelona. He sentit a dir que és possible que tingui un cert interès en determinats assumptes de la nostra entitat i, bé, el meu càrrec, no ens enganyem, per a la gran família barcelonista té una transcendència gairebé paternal i, per això, en aquest mateix instant em poso a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte que pugui tenir sobre la significació del nostre club centenari. Aprofito l'avinentesa per felicitar-la pels seus èxits artístics i declarar-me també un entusiasta admirador d'això que fa del Waka-waka ." Sandro serra els llavis. Feina feta. El deure s'ha imposat, un cop més, a la seva natural timidesa.

La Shakira se'l mira i, abans de respondre amb un d'aquells somriures que desarmen el més pintat, pensa en la seva trajectòria humanitària.