16/01/2011

Pasta i verdures

2 min

Deuen venir d'un àpat, perquè parlen de menjar: "¿Què t'has demanat, tu?", li pregunta Montserrat Tura. "La pasta", respon Carme Chacón. "¿I què tal?" "Bona, bona. Al dente". Hom podria pensar que dues dirigents del seu nivell aprofitarien aquest moment d'intimitat a l'ascensor per intercanviar parers sobre la situació del món mundial o, com a mínim, de la del seu partit, que déu n'hi do; però no, fins i tot dues líders com elles també saben parlar de trivialitats: "Sempre has estat dona de pasta, tu, eh", continua Tura. "Cremo molta energia", somriu Chacón.

No ens enganyem, hi ha una certa tibantor. Ja es va veure amb tot l'embolic de l'Estatut, quan la Chacón va dir allò d'acatar sentències i la Tura una mica més i li diu el nom del porc. Però la sang no va arribar al riu perquè la Montse, en el fons, la comprèn. Això de Madrid t'atrapa, i quan un tasta la villa y corte que no li vinguin més amb autonomies. La Carme ara ja només somia / despatxar amb Joan Carles i Sofia. Aquest rodolí se'l saben fins i tot els sergents xusqueros. La Tura sembla que s'haurà de conformar amb els comtes de la Ciutat Comtal, que no se sap ni qui són.

"Jo he triat les verdures i m'he equivocat completament", confessa la Tura. "Ja hi deus estar acostumada. A equivocar-te, vull dir", deixa anar la Chacón, mantenint el somriure. I ara sí que s'ha passat. Una cosa és la ironia i una altra la mala llet. La Montse nota com la sang li puja als polsos, però prem els llavis i es controla. Cal mantenir les formes. Sempre ho ha fet i ara no li donarà el gust a aquesta de perdre el control. "Carme, el teu problema és que has escoltat massa cops el mateix himne i això t'ha fet perdre el criteri musical". Ni la pròpia Tura sap a què ve aquesta frase però li ha sortit de dins. Això és que ja la portava de fa dies i, com deia l'àvia, les arraconades s'han de treure que si no et surt una pansa.

stats