Matar el temps

Després de tantes emocions, Guillem d'Anglaterra i Kate Middleton gaudeixen de debò dels segons de pau que els ofereix la intimitat de l'ascensor. Malgrat el que els romàntics desitjarien, els esposos novells no s'agafen de la mà. Guillem, val a dir-ho, està pensant que potser ho hauria de fer, que després de tanta demostració d'estimació de cara a la galeria, la Kate estaria contenta de rebre una magarrufa en privat. Però no es mou. No li agafa la mà ni res. I ella tampoc. Només estan en silenci mentre la cabina va pujant.

A la Kate li ve de sobte una estranya imatge al cap. La seva vida, el seu futur, serà això: anar en ascensor amb Guillem d'Anglaterra. De tant en tant, l'ascensor s'aturarà en una planta, sortiran, saludaran, i tornaran a entrar de camí cap a un altre pis. Sempre amunt i avall, sempre tancats... Bah, quina idea més estúpida. El seu futur estarà ple de flors, de violes i de romaní, ai sí. Ja voldrien moltes. Vaja, ja voldrien totes ser a la seva pell. Que es fotin.

Al Guillem, per simpatia, també li ha vingut una imatge al cap: un helicòpter pilotat per ell, ple de jovenetes negres i rialleres, vestides amb túniques de mil colors, aterrant a sobre de Clarence House, la residència del seu pare... Se sent tant sorprès per la seva imaginació que arrufa les celles. Per un instant està temptat de comentar-li a la seva dona aquesta pertorbadora visió, però tampoc no ho farà, com tampoc no li farà la magarrufa.

I l'ascensor continua pujant. Ara tots dos pensen alhora que ja fa massa estona que aquest ascensor puja, que ja haurien de ser a dalt, que un trajecte en ascensor no pot ser tan llarg... O potser només és que se'ls està fent llarg. I alhora, altre cop, tots dos pensen que haurien de dir alguna cosa per trencar l'espera, perquè el temps passés una mica més de pressa. Però cap dels dos no diu res. Cap dels dos no sap què dir.