L'anècdota i la categoria

Quan encara ressonen els ecos del Dia de la Dona Treballadora és sorprenent que ningú hagi aixecat la veu davant d'una de les discriminacions de gènere més flagrants que s'han pogut veure recentment. Nueva Rumasa va entrar en preconcurs de creditors, que és una manera fina de dir que han fet la pirula a un munt de bancs i d'inversors, que no pensen dir on han anat a parar els quartos i que, a sobre, la llei els empara. Això no hauria de ser cap sorpresa, gairebé no hauria ni de ser notícia. Ara bé, la manera que va tenir la família Rumasa de presentar-ho sí que hauria de fer aixecar de la cadira tota persona sensible. El pater familias va fer una roda de premsa per anunciar al món el seu nou tocomotxo , i ho va fer acompanyat dels seus sis fills mascles. Ningú no va dir res. Ningú no va posar el crit al cel ni va brandar estadístiques. Potser és que el públic està poc informat i no sap que José María Ruiz-Mateos té 13 fills, sis homes i set dones? On eren aquestes mosses? Quan es parla de paritat en les tasques directives, ens referim només a les empreses solvents? No cal lluitar també per assolir la igualtat en el món de l'estafa?

Afortunadament, l'atzar ha volgut que avui Ruiz-Mateos s'hagi trobat a l'ascensor amb Aramis Fuster. Ella ja fa temps que va marcar el camí a seguir en la seva disciplina. Gràcies al seu esforç i al d'altres pioneres com la Brujita Zeleste o Violeta Hindú, avui en dia es pot afirmar que, en el camp de la vidència, la dona ocupa el lloc que li pertoca. Aramis, sent com és dona conscienciada, en trobar-se amb aquest home que, en el fons, no deixa de ser un col·lega, no pot evitar formular aquesta reivindicació, que és alhora un consell amistós: "Senyor Rumasa, la propera vegada que faci una presentació pública, porti-hi també les seves filles; en el nostre ofici, les formes ho són tot".