Jordi Costa

Jordi Costa

Koeman i l’exercici de supervivència

No és habitual que el primer partit de pretemporada generi tanta curiositat com el d’avui a Can Barça. Perquè venim de la patacada més bèstia de la història del club, perquè el marge abans d’arrencar el...

Una victòria feridora

Si al titular que Messi es queda no hi afegim que ho fa contra la seva voluntat, hi falta la part més important. És cert que s’acaben dies de neguit per al barcelonisme, que el 2 a 8 ja no serà l’últim...

No fem (més) el ridícul

Qui més qui menys, ens havíem fet a la idea que l’etapa de Messi al Barça s’exhauria, però poc ens podíem imaginar que el trencament es consumaria a través d’un burofax, el format legal més violent per...

L’autèntic culpable

Sovint em pregunto si Bartomeu és un geni o un inconscient. Confesso que encara no n’he tret l’aigua clara però el cas és que, una setmana després del 2-8, ja ha canviat d’entrenador, li ha marxat el...

El final de la negació

Ens havíem passat la setmana fent esforços -que s’han revelat ridículs- per trobar arguments que ens permetessin desmentir la realitat. Però el Bayern és gairebé tan superior com va reflectir el marcador....

L’últim acte de fe en el Barça de Setién

El Barça que reprèn avui el camí a la Champions genera, en el millor dels casos, la mateixa incertesa que aquell equip indefinit de les primeres setmanes amb Quique Setién a la banqueta que va empatar a...

Debilitat manifesta

Quan un professional deixa de complir amb les seves obligacions laborals perd tota la raó. I el que ha aconseguit Arthur, negant-se a tornar a la disciplina del Barça -disculpin l’oxímoron-, és reforçar el...

Per filosofia i economia

El Barça B es juga diumenge l’ascens a Segona contra el Sabadell, però el filial ja ha aconseguit l’objectiu exigible. Un play-off no va de futbol sinó de competir fins al límit físic i mental. Aquest és...

El dilema del volant

Els diagnòstics en públic de Messi sobre la situació del Barça són cada cop més freqüents, sincers i inquietants. El de dijous, instants després de perdre la Lliga matemàticament, va ser una crida a...

Enemics imaginaris

No entenc quin mal hi ha en el fet que un culer s’alegri del descens de l’Espanyol. Però ja és ben trist que la desgràcia aliena es converteixi en l’únic motiu de celebració blaugrana, en una temporada...

L’espiral de foscor

Que Messi hagi frenat en sec les negociacions per renovar el seu contracte amb el Barça més enllà del 2021, tal com va avançar la Cadena SER, podria llegir-se com una escalfada momentània per haver perdut...

L’‘allò’ de Max

Crec que li dec a Carlos de Diego la impossibilitat de tornar a veure Tintín i el capità Haddock com a mers personatges d’historieta: ara, quan obro qualsevol àlbum d’Hergé, el que veig, inevitablement, és...

Apostes de caducitat reduïda

Mentre la resta del barcelonisme, després de tres mesos d’abstinència, mira la pilota, pateix amb l’agonia de l’equip per mantenir-se en la lluita pel títol i s’inquieta amb la unidireccionalitat de les...

Els miracles, a Lourdes

Tot i que els futbolistes i Setién ens van intentar convèncer que havien tornat de l’aturada competitiva millor que no en van marxar -tampoc no era difícil-, que havien fet net mentalment i física, la...

La nul·la empatia de la UEFA i el COI

Com deu ser la situació que vivim que els arxienemics Tebas i Rubiales es van posar d’acord que havien de suspendre la Lliga de futbol. No van ser dels primers a adonar-se de la gravetat de la situació,...

La falsa bassa d’oli

Que Quique Setién afirmi que el vestidor del Barça és una bassa d’oli només té dues lectures possibles: o ens vol aixecar la camisa, en un intent lloable de transmetre una falsa sensació de calma interna, o...

El Bernabéu reclama valentia

Del partit del Barça a San Paolo, el que em va preocupar més no va ser ni l’alineació de Setién, en què va prioritzar el múscul davant el poc talent individual que li queda, ni la incapacitat per atacar una...

El comunisme com a polimorf pervers

Si a la novel·la curta Whatever happened to gloomy Gus of the Chicago Bears? (1987) Robert Coover va jugar a imaginar-se Richard Nixon com un jugador de futbol de sexualitat obsessiva, en una de les...

Després que no es queixin

Que en la reunió d’ahir alguns directius -inclosos dos vicepresidents- mostressin a Bartomeu la possibilitat d’alterar el recorregut previst de l’actual junta fins a l’estiu del 2021, dona una idea de la...

El desplegable de Setién

Quan Valverde es va trobar sense davanters disponibles a l’inici de temporada, va abaixar la mirada cap al planter per primer cop en dos anys i va cantar bingo amb Ansu i Carles Pérez. Un encert que no...

Ni quan volen

Atesa la importància relativa de la Copa, afegida al fet que el Reial Madrid també ha quedat fora de concurs, el més preocupant del partit de San Mamés no és l’eliminació sinó la confirmació que el Barça ja...

Trincão i l’estratègia dels fitxatges

Finalment el Barça ha tancat el mercat d’hivern sense fitxar el davanter que, davant l’absència de Suárez, havia demanat Setién. De portes enfora, el càntabre ho ha encaixat amb un optimisme desfermat...

Ningú fa miracles en deu dies

Quique Setién ha tardat poc més d’una setmana a descobrir el que els culers ens temíem. Si el dia de la presentació es va mostrar convençut que no li costaria infondre al seu equip els matisos necessaris...

Aire fresc

Ni la destitució d’Ernesto Valverde a mitja temporada era un pas previsible, tenint en compte que feia disset anys que el Barça no prenia aquesta mesura pròpia d’un projecte vacil·lant, ni l’arribada de...

Decadència

La decadència és perdre fins i tot el dia que Messi està desencadenat. No quan juga a mig gas -i així i tot encara et resol la papereta-, sinó en un d’aquells dies en què es percep que l’argentí vol guanyar...

Un pronòstic no tan clar

Si la JEC ens concedeix una estona de treva, avui estrenarem l’any futbolístic amb un Espanyol-Barça que arriba en unes coordenades tan oposades per a pericos i culers que tots els pronòstics assenyats ens...

Aleñá, un futbolista valent

Quan encara no sabem per on petarà el mercat d’hivern, per bé que tot apunta que Rakitic i Arturo Vidal es quedaran al Barça, el club ha tingut el detall de concedir a Aleñá carta (verd-i-)blanca per triar...

Un clàssic de lectura perillosa

No és només la imatge d’equip dominat, empetitit i sense ambició que va deixar el Barça al clàssic. És la sensació que als seus futbolistes i entrenador ja els va estar bé l’empat. Diu el filòsof Sergio...

Ansu i Arthur, cara i creu

Arthur no n’aprèn. Fa deu mesos es va lesionar muscularment perquè va tenir la brillant idea d’anar-se’n a París a celebrar l’aniversari de Neymar dos dies abans d’un clàssic de Copa. I ara hem sabut,...

Ansu i el terme mitjà

Fa temps que el Barça ha après a tractar les seves llegendes com es mereixen. L’entitat s’esforça -sovint més enllà del que seria raonable per a la seva economia- a facilitar que els seus futbolistes...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >