LA PÀGINA BORDA
Misc 22/04/2014

Decisió, valentia i talent

i
Jordi Borda
2 min

Opció A. Estem davant del millor jugador de la història, que, a més, ha sorgit de la fàbrica, ara qüestionada, de La Masia. Aquesta opció passa per renovar Leo Messi, convertir-lo en el futbolista més ben pagat del món i en el líder indiscutible del nou projecte que ha de sorgir de la decadència actual. Per la reacció del públic en el partit contra l’Athletic Club sembla la via beneïda per la massa social, i això, en principi, ofereix un camí més fàcil a curt i mitjà termini. A favor hi ha la inèrcia dels últims anys i l’experiència, que indica que l’argentí sempre ha respost positivament a tots els reptes i els dubtes que se li han plantejat. Vist des de la perspectiva dels que han de prendre les decisions i gestionar el club, en contra d’optar per aquesta estratègia hi ha la certesa que el pas del temps anirà fent variar el rol del jugador (la fitxa no sembla que hagi de baixar) i, sobretot, que per fer-lo brillar necessites un director d’orquestra que sàpiga tocar la tecla adequada. Algú, un entrenador, amb prou nivell i capacitat de treball per detectar en cada circumstància el que cal per explotar les virtuts del crac. Un pilot amb capacitat de treure rendiment del Ferrari.

Opció B. El vens i ingresses una quantitat milionària. Estàs convençut que ja ha donat el millor d’ell mateix i que en els pròxims anys anirem veient el declivi lent de l’estrella indiscutible del segle XXI. Els homes de números apostaran per aquesta alternativa. A la taula d’Excel es veurà sense cap mena de dubte que ja no tornarem a tenir el millor Messi. Serà temptador pensar en un nou projecte sense l’alta fitxa del jugador “més ben pagat del món” i en uns ingressos que permetran incorporar 3-4 jugadors de primer nivell, amb sous assumibles que alliberin la malmesa economia. A més, de rebot, sacseges les jerarquies que han governat el vestidor, i de retruc el club, en el passat recent.

Les dues opcions són legítimes i segur que descansen a la taula del president del club, Josep Maria Bartomeu. A la directiva hi ha defensors de les dues causes, com va quedar palès en els comentaris que es van sentir a la llotja de Mestalla després de la final de Copa. Ningú pot assegurar l’èxit de cap de les dues opcions. Ara bé, el fracàs està assegurat si se n’activa alguna sense decisió, valentia i talent. N’hi ha, segur, però els últims anys no s’ha expressat en tota la seva plenitud. Si no es fa d’aquesta manera, sigui quina sigui la tria final estarem condemnats a uns anys de navegació sense rumb. Més o menys com els dos últims.

stats