02/07/2017

La llibertat individual

3 min
La llibertat individual

La Il·lustració va intentar ordenar i resoldre la intrínseca contradicció dels dos principis bàsics, llibertat i autoritat, en què se sustenten les societats civilitzades. Si no hi ha autoritat, no hi ha seguretat per viure i certesa d’estar protegit en la pròpia vida, família i béns. Si no hi ha llibertat, l’home no pot triar i optar; es tracta d’un atribut intrínsec a l’home, és el que el diferencia de qualsevol altre ésser viu.

Però la Il·lustració es va quedar en la protecció de les persones de la tirania dels governants i en la formulació de l’origen del principi d’autoritat, que el governant exerceix per delegació d’uns ciutadans, tots lliures i iguals, que l’hi deleguen. Coneguda l’ambició de l’home d’acumular poder i exercir-lo, calia organitzar un sistema de balanços i contrapoders que evités l’excés en el seu ús. Aquesta va ser la gran aportació dels segles XVII i XVIII.

L’arribada del Romanticisme al segle XIX, del descobriment i la defensa del protagonisme de l’individu, condueix a la definició de l’extensió i els límits de la llibertat en l’àmbit individual.

Stuart Mill, nascut el 1806, és el pensador que teoritza sobre aquest principi. A Sobre la llibertat escriu: “L’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individualment o col·lectivament, interfereixi en la llibertat d’acció d’un qualsevol dels seus membres és l’autoprotecció. L’únic propòsit pel qual el poder pot exercir-se legítimament sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada, en contra de la seva voluntat, és prevenir el dany als altres. La protecció del seu propi bé físic o moral no és prou justificació. No se’l pot obligar a fer o no fer perquè això seria millor per a ell, el faria més feliç o perquè, en opinió dels altres, seria més savi o més just...”

Es tracta d’un plantejament radicalment diferent del de qualsevol religió que, per procurar el bé de l’individu, condiciona la seva llibertat “per la salvació de la seva ànima...”

Stuart Mill reconeix que això requereix un cert nivell d’educació de la població i que si aquesta no hi és s’ha de procurar fer-la accessible. Quan Stuart Mill vivia, l’Índia era una colònia de l’imperi de 300 milions d’habitants... Aquesta idea de necessitat de formació va ser important fins i tot per a les elits índies. Gandhi no va accelerar la independència abans del 1947, guiat pel pensament que era prematura...

“La llibertat com a principi no té aplicació a l’època anterior, en què la humanitat no ha fet possible la millora social a través del debat”. És cert que Stuart Mill pot ser considerat un elitista en una època en què el concepte per si mateix era encara desconegut.

Les idees, totes, han d’estar sotmeses a la discussió i el contrast; sense discussió no hi pot haver millora, si no hi hagués discussió nosaltres mateixos hauríem d’inventar arguments per identificar alternatives i contraposar-les a les nostres pròpies creences.

Des de la llibertat i la racionalitat és impossible imposar a algú pautes de conducta basades en idees i principis que “transcendeixen” la llibertat de l’individu, però des de la “veritat revelada” de les religions sí, perquè és un bé superior que “s’ha de creure” i que no cal entendre.

També passa en l’imperi, en tot imperi, perquè és consubstancial al seu concepte, a la seva protecció i al seu creixement, que és per definició “sempre millor que els altres, que no poden aportar mai tan bé ni satisfacció als seus ciutadans”.

El problema és que per consolidar aquest principi es recorre a la llei, i això congela la idea de llibertat. El dret, cal recordar-ho, és un instrument ineficaç per canviar el que les persones o els pobles volen fer amb la seva pròpia vida o projecte col·lectiu. Quan això passa es genera una reacció de rebuig i després de repressió, perquè qui dissenteix en el si de l’imperi “ha d’estar equivocat...”

L’home ha de ser capaç de desenvolupar la seva pròpia vida segons la seva pròpia idea, no perquè sigui la millor sinó perquè és la seva. Aquesta és la idea subjacent en el pensament de Stuart Mill, base i essència del liberalisme. S’aprèn dels propis errors i, si l’home per no ser lliure perd la possibilitat d’equivocar-se, el progrés personal queda fortament condicionat.

Stuart Mill diferencia entre la llibertat expressivista i la instrumental. La primera és la que afecta els fins dels individus i serveix per projectar la pròpia personalitat. La instrumental es mou en l’àmbit pràctic. Per a ell la llibertat expressivista està sempre per sobre de la raó política o social i és un dret fonamental de l’home. La instrumental depèn de la utilitat del resultat.

Les idees universals, com les de Stuart Mill, sempre tenen aplicació pràctica directa. Ara, a Catalunya i Espanya, també.

stats