La banca del segle XXI

A hores d’ara, a tots ens queda clar que el món financer tal com el coneixíem ha desaparegut; el model de negoci bancari està desfasat. Com poden tenir beneficis els bancs amb els tipus d’interès negatius que hi ha actualment? Com poden mantenir els costos d’estructura? Com poden guanyar diners si continuen fent el que feien sempre? Tal com deia un dels científics més rellevants que han existit, Albert Einstein, “Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir resultats diferents”. I pel que sembla, el sector bancari, deixant el model bancari i diversificant línies de negoci, continua fent bogeries sense haver après res, tot i que en comptes d’empaquetar hipoteques com el 2008 ara es guanyen la vida generant deute derivat del crèdit al consum a uns interessos francament alts.

Des del punt de vista financer, el negoci bancari ja no dona beneficis, i la perspectiva de tipus d’interès és nefasta. Per tal de remuntar els marges caldria una reestructuració d’oficines i personal tan important que no en podrien assumir els costos. El govern espanyol i el Banc Central Europeu ja els han donat una petita empenta amb la trampa dels crèdits ICO, però cal optimitzar costos, i és per això que ara sembla que viurem un altre procés de fusions sense precedents. Amb cada fusió es permetrà l’acomiadament encobert de molts treballadors i el tancament d’oficines, però per contra augmentaran els beneficis.

És curiós, però, com pot ser que una entitat bancària -on molts de nosaltres dipositem els diners, on tenim les targetes de crèdit, on tenim un compte corrent per operar dins les nostres vides- faci els horaris que fa. Els bancs es guanyen la vida amb els nostres diners: ¿no creieu que, com a mínim, haurien d’estar oberts 12 hores al dia?

Com pot ser que cada vegada sigui més difícil fer qualsevol operació? Caixers que substitueixen persones, caixers que no admeten ingrés de monedes dels nostres negocis més tard de les 11 del matí (quan només fa 3 hores que són oberts), cues inacabables... Però encara és més surrealista: com pot ser que ara hàgim reconvertit les nostres oficines bancàries en cafès? En botigues de tecnologia? O en corredories d’assegurances?

És un fet francament preocupant, però ara entres a la teva oficina bancària amb la voluntat de fer un ingrés i, si no estàs prou atent, pot ser que en surtis amb l’últim model de smartphone, amb dues assegurances, una alarma per a la llar i dos televisors. El banc s’ha convertit en el gran basar, podem comprar-hi de tot, a crèdit, i és important denotar que qualsevol producte finançat sempre és més car que si el comprem al comptat.

La digitalització? El gran negoci. Abans, si volies un certificat de titularitat del teu compte bancari, anaves a l’oficina, t’imprimien un paper, el signaven i te’l donaven. Ara ho has de fer per mitjà de la seva aplicació, on pel mòdic preu de 2 €, et genera un arxiu PDF amb una firma preestablerta, sense cap cost de paper ni d’absolutament res; és a dir, pagues 2 € perquè una màquina et digui que el teu compte corrent és teu.

I així, de mica en mica, convencent la gent per endeutar-se i cobrant comissions per tot, els bancs esperen amb impaciència les grans fusions, perquè les persones no importen, només els beneficis. On són els accionistes? Estan massa perjudicats per alçar la veu, les seves accions han perdut el 90% del seu valor en 5 anys i el millor dividend que els queda és una caixa de bombons per Nadal. Això sí, les cúpules directives cada dia guanyen més diners, mentre que segurament haurien de respondre davant dels tribunals pels seus actes. Aquesta és la banca del segle XXI.

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF